tag:blogger.com,1999:blog-115066995777373135.post2901699635775832202..comments2023-10-31T10:51:35.007+01:00Comments on POÉTICA COMPARTIDA: LIBACIÓ-PERE BESSÓPere Bessóhttp://www.blogger.com/profile/13198459208474673367noreply@blogger.comBlogger6125tag:blogger.com,1999:blog-115066995777373135.post-28925996748287041672009-12-08T22:05:04.923+01:002009-12-08T22:05:04.923+01:00Benvolguda Candela:
Gràcies per les teues paraules...Benvolguda Candela:<br />Gràcies per les teues paraules que embolcallen delicadament un poema de llunyana joventut. Pertany al meu segon poemari publicat, "Imágenes", d'açò fa mitja vida com qui no gosa dir la cosa. Ja era hora que començàs a reviscolar-lo, i en català.<br />Una abraçada.<br />PerePere Bessóhttps://www.blogger.com/profile/08213267240485544072noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-115066995777373135.post-20769920120176762982009-12-08T21:10:52.218+01:002009-12-08T21:10:52.218+01:00Pere, realment, una delícia de poema, que enlluern...Pere, realment, una delícia de poema, que enlluerna l'ànima per la seva dolçor.<br /><br />Una abraçada.Candela Martíhttps://www.blogger.com/profile/11893928937698076982noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-115066995777373135.post-62757811841390400412009-12-08T11:45:29.233+01:002009-12-08T11:45:29.233+01:00Benvolguda Helena:
Sí hi estic dàcord en la trobal...Benvolguda Helena:<br />Sí hi estic dàcord en la troballa de cert paralel·lisme que tu assenyales. Bo tant en l'hiperbaton i paradoxa, ja que, segons recorde, tractava de fer un trencament de sistema d'allò que diu la cançó. Ja saps, aquella una miqueta camp ("dicen que la distancia...pero jo no concibo esa razón")<br />Pel que fa al títol, fàcil, potser massa fàcil, però elpere era un jovenet d'allò més romanticot, quins temps!Pere Bessóhttps://www.blogger.com/profile/08213267240485544072noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-115066995777373135.post-58188679878786873972009-12-08T11:36:58.537+01:002009-12-08T11:36:58.537+01:00Gracias, Mónica. Aunque el poema es de juventud, s...Gracias, Mónica. Aunque el poema es de juventud, sigue encantándome la caricia de los pies, les sorprenda o no el alba. Exquisiteces al margen. La vida nos enseña, pero también constriñe los tiempos poéticos. <br />PerePere Bessóhttps://www.blogger.com/profile/08213267240485544072noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-115066995777373135.post-74373326006972731612009-12-07T21:29:11.555+01:002009-12-07T21:29:11.555+01:00"la carícia/ dels peus sorpresos/ a l'alb..."la carícia/ dels peus sorpresos/ a l'alba" seria paral·lel a:<br />"la rosada apaivagada/ del teu front"<br /><br />"les distàncies no coneixen/ oblits", seria una hipèrbaton, i una paradoxa, perquè jo diria "els records no coneixen distàncies". <br /><br />El títol del poema és significatiu, en relació al "Deposite al teus llavis/ aquest silenci blau". <br /><br />És una delícia de poema.Helena Bonalshttps://www.blogger.com/profile/12459084124496821166noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-115066995777373135.post-35188538319513811582009-12-07T16:06:13.785+01:002009-12-07T16:06:13.785+01:00...la caricia de los pies sorprendidos al alba.........la caricia de los pies sorprendidos al alba...<br /><br />Me encantó eso.<br /><br />Besooooooooo!Mónica Angelinohttps://www.blogger.com/profile/00313982781935474527noreply@blogger.com