POÉTICA COMPARTIDA

AGUAIT

2012-02-01T01:09:00.000+01:00

Imatge presa de la xarxa

AGUAIT

Tots els ocells de la joia cremen les naus del somni davall de l'ala de l'Au Fènix.

(de Els colps de la sal, 2012)

ACECHANZA

Todos los pájaros de la dicha queman las naves del sueño bajo el ala del Ave Fénix.

GOS VELL

2012-01-31T01:11:00.000+01:00

Imatge presa de la xarxa

GOS VELL

Dá-me a luz que preciso

Teresa Souto

Ensume el teu clivell com qui busca als arrels d'una estrella ambre la pols dels somnis.

(de Els colps de la sal, 2012)

PERRO VIEJO

dá-me a luz que preciso

Teresa Souto

Olisqueo tu grieta como quien busca en las raíces de una estrella ámbar el polvo de los sueños.

DESPRÉS DE L’AMOR LA BALADA

2012-01-30T02:14:00.000+01:00

Imatge presa de la xarxa

DESPRÉS DE L’AMOR LA BALADA

el vent

sacsant com una lona de sang

Arif Berberoğlu

Jo naixí de les cendres del regne del desamor
com un príncep feixuc de conte de fades caiguí
No ultrapasse l’amor
en aquesta terra de foc i rèptils
la flor més noble de les roses de l’infern
tocà el vent de muntanya
aquest poema aïllat dels teus ulls vigila
el rierol fosc al paratge dels àlbers
el fi dolor de la consciència polsegosa dels camins
cremant la pólvora d’amor,
immersió de pluja en xanques d’aigua
el cor maragda de la pluja per aquella dona
gitada en un vellut de flors estranyes
balada en boca de l’abisme

(de Aigües turques, 2010)

DESPUÉS DEL AMOR LA BALADA

el viento

sacudiendo como una lona de sangre

Arif Berberoğlu

Yo nací de las cenizas del reino del desamor
como un príncipe torpe de cuento de hadas me caí
No pase el amor
en esta tierra de fuego y reptiles
la flor más noble de las rosas del infierno
tocó el viento de montaña
este poema aislado de tus ojos vigila
el arroyo obscuro en el paraje de los álamos
el fino dolor de la conciencia polvorienta de los caminos
ardiendo la pólvora del amor,
inmersión de la lluvia en zanjas de agua
el corazón esmeralda de la lluvia para la mujer
echada en un terciopelo de flores extrañas
balada en la boca del abismo

PARÈNTESI

2012-01-29T00:32:00.001+01:00

Imatge presa de la xarxa

PARÈNTESI

Llindar
de
la
falda:
com
dolç
vaivé
de
les
ones
bat
de
bat
a
bat.

(de Els colps de la sal, 2012)

PARÉNTESIS

Umbral
del
halda:
tal
dulce
vaivén
de
olas
late
de
par
en
par.

DONA ÉS D’AIGUA

2012-01-28T00:05:00.000+01:00

Imatge presa de la xarxa

DONA ÉS D’AIGUA

mujer azul, escondite de sal, puro presagio.

lola lópez-cózar

El flux de la llum blava
s’escorre com els bocins de vidre als teus llavis
ampolla quasi buida cep llast encalat
en terrassa de neguits vells enjogassada
la remor de nit al deler s’encaragola
i s’entortolliga en la mirada obliqua
flama de l’orífex que t’arrecera cau
de la pietat malentesa melangia
de vulva tan estranya fosca ressecada
engonal bescoll a la llar dic de malura
ara que el teu florialis és ai las sutge
dona blava amagatall de sal pur presagi

MUJER ES DE AGUA

mujer azul, escondite de sal, puro presagio.

lola lópez-cózar

El flujo de la luz azul
discurre como astillas de vidrio en tus labios
botella casi vacía cepa poso encolado
en terraza de escozores añejos se demora
el rumor de noche acuciante se ensortija
se enrosca en tu mirada oblicua
llama de orífice que te cobija cabo
de la piedad no entendida melancolía
de vulva tan extraña hosca reseca
ingle tozuelo en el lar dique de maleza
ahora que tu florialis es ay hollín
mujer azul escondite de sal puro presagio

DE L’OMBRA A LA LLUM

2012-01-27T00:12:00.000+01:00

Imatge presa de la xarxa

DE L’OMBRA A LA LLUM

e uma pena que gira costa abaixo

Tania Alegria

L’herba del desig
Deixa el seu frec al teu pubis.
Son de papallona.

(de Llibre dels haikus, 2009)

DE LA SOMBRA A LA LUZ

e uma pena que gira costa abaixo

Tania Alegria

La hierba del deseo
Deja el roce en tu pubis.
Sueño de mariposa.

TERCER CANON

2012-01-26T01:25:00.000+01:00

Imatge presa de la xarxa

TERCER CANON

O mar em tuas coixas…

Daniel Filipe

Un nou alé naix
del bosc daurat que no cessa
d’encendre el rou íntim.

(de Llibre dels haikus, 2009)

TERCER CANON

O mar em tuas coixas…

Daniel Filipe

Un nuevo aliento nace
del bosque de oro que no cesa
de encender el rocío íntimo.

MALLOLS

2012-01-25T02:02:00.001+01:00

Imatge presa de la xarxa

MALLOLS

Et elle, à tes côtés, la douce amoureuse, l'éternelle fiancée, la généreuse, la toute ouverte, la plus vive de ton jardin.

Agnès Henrard

Trobar a la neu les empremtes de les paraules justes per a copiar la dansa dels llops abans de mossegar l’alé que sosté el brancatge despullat dels mallols. Recordes que en altre temps érem tres les germanes que ens repartíem l’eco de la cançó d’hivern, l’ofici d’emplenar el buit blanc de la randa dels oblits. Però ja no et fa la presència del rierol de muntanya als teus ulls. A cadascú els primers passos enrere per a calar llum.

(De Els colps de la sal, 2012)

MAJUELOS

Et elle, à tes côtés, la douce amoureuse, l'éternelle fiancée, la généreuse, la toute ouverte, la plus vive de ton jardin.

Agnès Henrard

Hallar en la nieve las huellas de las palabras justas para copiar la danza de los lobos antes de mordisquear el aliento que sostiene el enramado desnudo de los majuelos. Recuerdas que en otro tiempo éramos tres las hermanas que nos repartíamos el eco de la canción de invierno, el oficio de llenar el vacío blanco de la randa de los olvidos. Pero ya no te importa la presencia del arroyo de montaña en los ojos. A cada cual los primeros pasos atrás para calar lumbre.

GÈNERE PRÒXIM

2012-01-24T01:50:00.000+01:00

Imatge presa de la xarxa

GÈNERE PRÒXIM

Deixa a noite partir-se na cintura

Natália Correia

Busque la redempció de la pluja als arrels del poema
Ara que s’esvaneix la profunditat de la teua pell
Com vidre romput en la mà que sosté la copel•la
De l’alé mineral en la dosi justa del túixec del teu ventre.

(de Els colps de la sal, 2012)

GÉNERO PRÓXIMO

Deixa a noite partir-se na cintura

Natália Correia

Busco la redención de la lluvia en las raíces del poema
Ahora que se desvanece la profundidad de tu piel
Como vidrio roto en la mano que sostiene la copela
Del aliento mineral en la dosis justa del tósigo de tu vientre.

TRANSPOSICIÓ

2012-01-23T00:30:00.001+01:00

Imatge presa de la xarxa

TRANSPOSICIÓ

El bulb de la tulipa creix al jardí sagnant de les flors. Hi resplendeix la virtut de l’analogia secreta davant de la pedra adúltera.

(De Els colps de la sal, 2012)

TRANSPOSICIÓN

El bulbo del tulipán crece en el jardín sangriento de las flores. Allí resplandece la virtud de la secreta analogía ante la piedra adúltera.

FLAIRE NUA

2012-01-22T00:06:00.000+01:00

Imatge presa de la xarxa

FLAIRE NUA

oh, I needed that safeguard

Jane Chakravarthy

La ciutat dels comiats ha crescut al pit i es podria dir que ha nevat al cor, però les cortines de vellut han amagat la soledat dels ulls tota la nit.

Ja no m’enyore de tu. M’he oblidat del desig estrafolari. Desfaig el bolic mentre aguaite la flaire nua de la mort.

(de Els colps de sal, 2012)

DESNUDO OLOR

oh, I needed that safeguard

Jane Chakravarthy

La ciudad de las despedidas ha crecido en el pecho y se podría decir que ha nevado en el corazón, pera las cortinas de terciopelo han escondido la soledad de los ojos toda la noche.

Ya no te añoro. Me he olvidado del estrafalario deseo. Deshago el petate mientras aguardo el olor desnudo de la muerte.

CARAGOLA

2012-01-21T00:02:00.000+01:00

Imatge presa de la xarxa

CARAGOLA

Escuma de llum
als estralls de la campana,
mut tritlleig de nacre.

(de Llibre dels haikus, 2010)

CARACOLA

Bruma de luz
estraga la campana:
repica el nácar.

LA QUEIXA

2012-01-20T01:19:00.000+01:00

Imatge presa de la xarxa

LA QUEIXA

El dard de l’ungla fereix la cuixa
i naix una falsa deïtat carnal.

(de Els colps de la sal, 2012)

LA QUEJA

El dardo de la uña hiere el muslo
y nace una falsa deidad carnal.

POLPA SÈPIA

2012-01-19T00:06:00.000+01:00

Imatge presa de la xarxa

POLPA SÈPIA

I have the will to remain immature forever

Lucien Zell

La molsa dels llavis en la superfície del desig just quan les tres mirades són el somni de les margarides al coixí alhora: el cantusseig de buscareta al vel de l’aranya; el ronquet de gata damunt de la sabata de l’amant decebut; el xiulit de la neu com fil d’engrut de seda al voltant de la gola del darrer visitant.

(de El colps de la sal, 2012)

PULPA SEPIA

I have the will to remain immature forever

Lucien Zell

El musgo de los labios en la superficie del deseo en el mismo momento que las tres miradas son el sueño de las margaritas en la almohada a la vez: el canturreo de curruca en el velo de la araña; el ronroneo de gata sobre el zapato del amante decepcionado; el silbido de la nieve como hilo de engrudo de seda alrededor de la garganta de la última visita.

VÍMET

2012-01-18T00:04:00.000+01:00

Imatge presa de la xarxa

VÍMET

El somni del gat
és l'antídot de l'absència
dins de la panera.

(de Llibre dels haikus, 2010)

MIMBRE

El sueño del gato
es el antídoto de la ausencia
en la canastilla.

NASCUT AL BAYOU

2012-01-17T00:06:00.000+01:00

Imatge presa de la xarxa

NASCUT AL BAYOU

Wish I was back on the Bayou,

Rolling with some Cajun Queen.

John C. Fogerty

El bosc de les teues paraules amaga la soledat de l’home que el contempla, però no les seues cendres. Memòria d’un temps de les flors de bromes porpres sense despullament ni màscares en la consciència. Les dents de les ombres esmolades dringuen com baf de tetera en calcinal recremat a la vora de riu vell i esmicolen la caixa buida d’hivern asclat al bayou. Closques i bulbs d’amors antics bullint en l’aigua ferida de l’aiguamoll. La flaire d'un dolor inconcret sura en l’aire i amenaça les temples. No hi ha nit sense escalfred.

(de Els colps de la sal, 2012)

NACIDO EN EL BAYOU

Wish I was back on the Bayou,

Rolling with some Cajun Queen.

John C. Fogerty

El bosque de tus palabras oculta la soledad del hombre que lo contempla, pero no sus cenizas. Memoria de un tiempo de flores de brumas púrpuras sin desnudamiento ni máscaras en la conciencia. Los dientes de las sombras afiladas tintinean como vapor de tetera en tocón requemado a orillas de río viejo y desmigajan la caja vacía de invierno astillado en el bayou. Caparazones y bulbos de amores antiguos hirviendo en el agua herida del pantano. El aroma de un dolor inconcreto flota en el aire y amenaza los pulsos. No hay noche sin escalofrío.

LLAVIS DE L’ABSÈNCIA

2012-01-16T01:29:00.000+01:00

Imatge presa de la xarxa

LLAVIS DE L’ABSÈNCIA

Urpes i no dits
en l’ombra dels teus genolls.
Com marbre esquinçat.

De Llibre dels haikus, 2010)

LABIOS DE AUSENCIA

Garras, no dedos
alientan tus rodillas.
Mármol rasgado.

AMANT D’HIVERN

2012-01-15T13:04:00.000+01:00

Imatge presa de la xarxa

AMANT D’HIVERN

nos olhos a névoa do fascínio

do amor

Inês Lourenço

Celebres un segon esguard, Agnès, en les vísceres de la distància de la nineta a l’encop de l’arbre que en nits creixents frega la lluna. Hi ha esguards que tenen una alta mar i animals de fons al llacor de la consciència. Rarament mostren les comissures de l’ull en tot el seu esplendor. Formen part dels porus de la sang pigmentada en paraules que no accepten papallones de la llum voletejant al voltant de la quiquera ni lluernes de cresol de flameta exhaurida desafiant el buit de la mà captaire al revers de la carícia. Una segona oportunitat cap al reguard definitiu, mentre creues el pont del pàmpol d’una banda i de l’altra de les ombres amerades pel desig que fa solc en les aigües de la teua darrera empenta.

(de Els colps de sal, 2012)

AMANTE DE INVIERNO

nos olhos a névoa do fascínio

do amor

Inês Lourenço

Celebras una segunda mirada, Inés, en las vísceras de la distancia de la pupila en la copa del árbol que en noches crecientes roza la luna. Hay miradas que tienen un alta mar y animales de fondo en el légamo de la conciencia. Raramente muestran las comisuras del ojo en todo su esplendor. Forman parte de los poros de la sangre pigmentada en palabras que no aceptan mariposas de la luz revoloteando alrededor de la jícara ni luciérnagas de cresol de llamita agotada desafiando el vacío de la mano lastimera en el envés de la caricia. Una segunda oportunidad para la vista definitiva, mientras cruzas el puente de la pantalla de un lado y del otro de las sombras humedecidas por el deseo que abre surco en las aguas de tu último impulso.

INEXORABLE

2012-01-14T00:58:00.000+01:00

Imatge presa de la xarxa

INEXORABLE

…interno

me nas pausas respiro

O hálito daquela casa antiga

Inês Lourenço

Del mar de la il•lusió sojornada faig ganxet amb el salnitre de les teues calces de llinet emmirallades on un cabell crespat és agulla que embasta l’ona que deixà anar el teu pubis generós.

(de Els colps de sal, 2012)

INEXORABLE

…interno

me nas pausas respiro

O hálito daquela casa antiga

Inês Lourenço

Del mar de la ilusión postergada hago ganchillo con el salitre de tus bragas de lino espejeadas en donde un cabello encrespado es aguja que embasta la ola que dejó ir tu pubis generoso.

CULPABILITATS

2012-01-13T01:04:00.000+01:00

Imatge presa de la xarxa

CULPABILITATS

între atâtea vinovăţii

tăcerea ta este cel mai adevărat răsărit.

Niculina Oprea

Trobes que sóc el llop guardià de la dona delerada fora de recer i que puc defugir tot sentiment culpable perquè he adeprés a aguaitar en la casamata dels despropòsits com qui cerca la llum infidel de l’orto en l’aram de l’ocell captiu. No saps, però, que no hi ha prou vesc per al parany de les teues ales tan negres des que entengueres davant del llençol del pàmpol que també el desconcert és amor.

(de Els colps de la sal, 2012)

CULPABILIDADES

între atâtea vinovăţii

tăcerea ta este cel mai adevărat răsărit.

Niculina Oprea

Crees que soy el lobo guardián de la mujer anhelada fuera de abrigo y que puedo esquivar todo sentimiento culpable porque he aprendido a esperar en la casamata de los despropósitos como quien busca la luz infiel del orto en el alambre del pájaro cautivo. Pero ignoras que no hay bastante muérdago para el armadijo de tus alas tan negras desde que entendiste ante la sábana de la pantalla que también el desconcierto es amor.

VESSAMENT

2012-01-12T00:13:00.000+01:00

Imatge presa de la xarxa

VESSAMENT

El poal de llum a l'ombra del brocal rull que estiralla la corda del teu cos nu.

(de A colps de sal, 2012)

VERTIDO

El pozal de luz a la sombra del brocal ensortijado que estiraja las cuerda de tu cuerpo desnudo.

EL TEMPS TOT HO GUAREIX

2012-01-11T00:42:00.000+01:00

Imatge presa de la xarxa

EL TEMPS TOT HO GUAREIX

Las primeras heces lo untan de ayer

Ricardo Bellveser

Assegut en la tristesa de l’arbre al davant de ta casa el vent no m’ha deixat records ni joguines de la infantesa en l’ampit de la finestra només fulles tacades de tinta blava la bugada de dones de pipelleig humid i cançons que parlen de la pluja fosca dels amors caiguts en les ombres del pou on s’ofeguen les nostàlgies amb la carícia dels genolls però les estrelles dels teus pits menuts resten al gerro dolent dels meus ulls

(de A colps de sal, 2012)

EL TIEMPO TODO LO CURA

Las primeras heces lo untan de ayer

Ricardo Bellveser

Sentado en la tristeza del árbol delante de tu casa el viento no me dejó recuerdos ni juguetes de la niñez en el antepecho de la ventana sólo hojas manchadas de tinta azul la colada de mujeres de parpadeo húmedo y canciones que hablan de la lluvia oscura de los amores caídos en las sombras del pozo donde se ahogan las nostalgias con la caricia de las rodillas pero las estrellas de tus pechos menudos siguen en el jarrón doliente de mis ojos

LA DONA DE LES MIL VEUS

2012-01-10T00:02:00.000+01:00

Imatge presa de la xarxa

LA DONA DE LES MIL VEUS

La llum del turó
xiula al llindar del teu pit:
renovella el dia.

(de Llibre dels haikus, 2010)

LA MUJER DE LAS MIL VOCES

La luz de la colina
silba en el umbral de tu pecho:
renueva el día.

ALIMENTE LES OMBRES

2012-01-09T00:14:00.001+01:00

Imatge presa de la xarxa

ALIMENTE LES OMBRES

Em lleve la careta i fregue el meu desig en la remor de l’aigua que porta a la teua pell. Volguera dessagnar-me al delta de les teues natges, però no hi trobe l’oliban per a l’escala del teu pubis ni la flaire de gesmil que dure tota la nit al bell mig de les cendres.

(de A colps de sal, 2012)

ALIMENTO LAS SOMBRAS

Me quito la máscara y rozo mi deseo en el rumor del agua que lleva a tu piel. Quisiera desangrarme en el delta de tus nalgas, pero no encuentro allí el olíbano para la escala de tu pubis ni el sentido de jazmín que dure toda la noche entre las cenizas.

LECTURA DE GEORGHE TOMOZEI

2012-01-08T00:03:00.000+01:00

Imatge presa de la xarxa

LECTURA DE GEORGHE TOMOZEI

L'atleta dels lliris se n'ix de la sendera del real amb l'esperit de l'infant que juga a la guerra i exili dels mots amb les papallones del somni:
solc de la taula que bombolla antigues rialles de fusta,
pa de fogassa per a la fam silenciosa de la mare morta,
crosta de l'anell robat en el bolic de la casamata de llavis de plastilina,
pètal ambigu de la solitud del poeta soldat en la terra dels gemecs de rabassa calcinada.
Al pit despullat de l'atleta dels lliris frega l'ala de papallona com l'alé de la més suau mortalla.

(de A colps de sal, 2012)

LECTURA DE GEORGHE TOMOZEI

El atleta de los lirios se aparta del sendero de lo real con el espíritu del niño que juega a la guerra y exilio de las palabras con las mariposas del sueño: surco de la mesa que burbujea antiguas risas de madera,
pan de hogaza para el hambre silenciosa de la madre muerta,
costra del anillo robado en el petate de la casamata de labios de plastilina,
pétalo ambiguo de la soledad del poeta soldado en la tierra de los gemidos de tocón calcinado.
En el pecho desnudo del atleta de los lirios roza el ala de mariposa como el aliento de la más suave mortaja.

LA GARLANDA DE TANIT

2012-01-07T00:09:00.000+01:00

Imatge presa de la xarxa

LA GARLANDA DE TANIT

...Şi noaptea cade în odăi, Tanit,

tot ce-i pământ în mine-a adormit

adoarme calcarul şi apa amăruie...

George Tomozei

Un vi dolç de murtra
per al nostre encantament,
serp de riu de lluna.

(de Llibre dels haikus, 2010)

LA GUIRNALDA DE TANIT

...Şi noaptea cade în odăi, Tanit,

tot ce-i pământ în mine-a adormit

adoarme calcarul şi apa amăruie...

George Tomozei

Vino dulce de mirto
por nuestro embrujo,
sierpe en río de luna.

SPINOZA ASSONANTAT

2012-01-06T00:12:00.000+01:00

Imatge presa de la xarxa

SPINOZA ASSONANTAT

strobe lights beam create dreams

Eric Burdon

Descavalca el vent
l’esclavitud dels afectes.
Enyor dels vells temps.

(de Llibre dels haikus, 2010)

SPINOZA ASONANTADO

strobe lights beam create dreams

Eric Burdon

Desmonta el viento
la esclavitud de afectos.
Sueño otros tiempos.

CAIGUDA DELS MUSCLES

2012-01-05T01:53:00.000+01:00

Imatge presa de la xarxa

CAIGUDA DELS MUSCLES

Falas do sol e lá fora chove

Eugénio de Andrade

A despit del pes de l’ombra,
la pluja del desig il•lumina
enllà del pàmpol els mots
com a l’espill confús un cresol encés.

(de A colp de sal, 2012)

CAÍDA DE LOS HOMBROS

Falas do sol e lá fora chove

Eugénio de Andrade

A despecho del peso de la sombra,
la llovizna del deseo ilumina
allende la pantalla las palabras
como en espejo confuso un candil encendido.

NO T’ESTIMARÉ AQUESTA NIT

2012-01-04T00:03:00.000+01:00

Imatge presa de la xarxa

NO T’ESTIMARÉ AQUESTA NIT

Es gasta l’aigua de l’engonal

turmentada en pedra

Marina Centeno

Els teus dits m’acaronen l’engonal com bigues velles de fusta de mas que em grataren el cap.

(de El gran cafetar, 3 gener 2012)

NO TE AMARÉ ESTA NOCHE

Se gasta el agua de la ingle
atormentada en piedra
Marina Centeno

Tus dedos me acarician las ingles como vigas viejas de masía rascándome la cabeza.

EL NO-ALTRE

2012-01-03T00:03:00.000+01:00

Imatge presa de la xarxa

EL NO-ALTRE

Reverbera la consciència en el jo discontinu que em cruix: la sang es banya en la neu com flor de l’exili.

Almenys, la certesa de l’arbre desarrelat al riu menor, gràcies a la lleialtat de les ombres, la lleialtat de les aus, la lleialtat del botxí amb els seus salms humids de corda d’espart.

Reglota la por en la rotació dels ulls oberts a la corpenta del dubte de l’aigua embassada, als calaixos de fum d’andròmina vella.

Els somnis estenen el seu horitzó en la imposició de mans dels àngels desnonats.

Creix el meu jo és l’altre sense eixir del llindar mateix car aquests llavis esvorellats conreuen la lectura de la soledat com vent no grafiat als fluxos de desembre.

EL NO-OTRO

Reverbera la conciencia en el yo discontinuo que me cruje: la sangre se baña en la nieve como flor del exilio.

Al menos, la certeza del árbol desarraigado en el río menor, merced a la lealtad de las sombras, la lealtad de las aves, la lealtad del verdugo con sus salmos húmedos de cuerda de esparto.

Regurgita el temor en la rotación de los ojos abiertos al caparazón de la duda del agua estancada, a los cajones de humo de trasto viejo.

Los sueños extienden su horizonte en la imposición de manos de los ángeles desahuciados.

Crece mi yo es el otro sin salir del umbral mismo pues estos labios desportillados cultivan la lectura de la soledad como viento no grafiado en los flujos de diciembre.

LLEPOLIA

2012-01-02T00:01:00.000+01:00

Imatge presa de la xarxa

LLEPOLIA

Niu de teuladí
al rellotge de paret:
mitjanit s’encala.

(de Llibre dels haikus, 2010)

GOLOSINA

Nido de gorrión
en reloj de pared:
medianoche se encola.

CARETA DE LLUNA

2012-01-01T00:40:00.000+01:00

Imatge presa de la xarxa

CARETA DE LLUNA

Spiders don't have separate heads.

Mary Ann Hoberman

Pany de vellut blau
on guspireja el teu gland,
vell conte de fades.

(de Llibre dels haikus, 2010)

MASCARILLA DE LUNA

Spiders don't have separate heads.

Mary Ann Hoberman

Velludo azul
donde chispea el glande
cuento de hadas.

PAIRAL

2011-12-31T00:06:00.000+01:00

Imatge presa de la xarxa

PAIRAL

El poema sent
la reïna quan trac punta
a la llapissera.

(de Llibre dels haikus, 2010)

ANCESTRAL

El poema huele
a resina al sacarle
punta al lapiz

COR DE LLOBA

2011-12-30T00:10:00.000+01:00

Imarge presa de la xarxa

COR DE LLOBA

A woman wired in memories

Adrienne Rich

El somni blau del filtre banyut de cérvol en la neu s’escola al cor de pedra. Ja saps, el cel és l’amor convidat de l’àguila que desplega les seues ales dalt de la timba dels poetes. És una il•lusió de la llum durant la nit dels espills en les entranyes de l’agua. Les estrelles caigudes en l’estany del silenci mentre les grues de la faula picotegen el rauc de les granotes que desafiaren la llangor del lotus esmicolen el gel sota el gemec dels núvols i les cendres bescanviades per la pluja. Oblida’t de totes les llengües per a dir la mort, però deixa un senyal de cremada de l’amor: el foc de la combinació de roses i rèptils, la crida a l’oració, udolaments de llops que juguen en les roques de la sang. El vent sacsa els seus flocs de neu clapint en les senderes nues del desig.

(de El gran cafetar, 29 desembre, 2011)

CORAZÓN DE LOBA

A woman wired in memories

Adrienne Rich

El sueño azul del filtro astado de ciervo en la nieve fluye en el corazón de piedra. Ya sabes, el cielo es el amor invitado del águila que despliega sus alas sobre el precipicio de los poetas. Es una ilusión de la luz durante la noche de los espejos en las entrañas del agua. Las estrellas caídas en el lago del silencio mientras las grúas de la fábula picotean el croar de las ranas que desafiaron la languidez del loto desmigan el hielo bajo el gemido de las nubes y las cenizas permutadas por la lluvia. Olvídate de todas las lenguas para decir la muerte, pero deja una señal de quemadura del amor: el fuego de la combinación de rosas y reptiles, la llamada a la oración, aullidos de lobos que juegan en las rocas de la sangre. El viento agita sus copos de nieve latiendo en los senderos desnudos del deseo.

IMPRÒPIA

2011-12-29T00:04:00.000+01:00

Imatge presa de la xarxa

IMPRÒPIA

Ascendeix la pluja
fins al toc de l’alt avenc.
El sentit extrem.

(de Llibre dels haikus, 2009)

IMPROPIA

Sube la lluvia
y toca la alta sima.
Sentido extremo.

CLIVELLA

2011-12-28T00:03:00.000+01:00

Imatge presa de la xarxa

CLIVELLA

de sobte es tornà els seu cos calent

roca esquerdada

Arif Berberoğlu

La noia diu: “Ajorna
la meua mort. A la nit
et servirá el tret de gràcia.”

(de Aigües turques, inèdit, 2010)

GRIETA

de repente se convirtió su cuerpo caliente

en roca agrietada

Arif Berberoğlu

La joven dice: “Aplaza
mi muerte. Esta noche
te servirá el tiro de gracia.”

LA VIRTUT PROSCRITA

2011-12-27T05:22:00.000+01:00

Imatge presa de la xarxa

LA VIRTUT PROSCRITA

Chegou a chuva com seus dedos de agua

Tania Alegria

El poeta, com l’amant desnonat, rarament ix de la cambra per a oferir les seues paraules a la pluja matinera en una mena d’exercici del passat: Esbudella la llum udolant de la poma del neguit al ventre de lloba. Assaboreix en l’insomni la virtud d’ullal que emmirallen els vents clandestins del silenci.

(de El gran cafetar, 26 desembre 2011)

LA VIRTUD PROSCRITA

Chegou a chuva com seus dedos de agua

Tania Alegria

El poeta, como el amante despechado, sale raramente de la habitación para ofrecer sus palabras a la lluvia de madrugada en una suerte de ejercicio del pasado: Destripa la luz ululante de la manzana sin sosiego en el vientre de loba. Saborea en el insomnio la virtud de colmillo que espejean los vientos clandestinos del silencio.

CUSTÒDIA DEL QUADERN DE NOTES

2011-12-02T01:30:00.000+01:00

Imatge presa de la xarxa

CUSTÒDIA DEL QUADERN DE NOTES

La rosa del cor és un hoste pàl•lid, un núvol desossat davall del pit, mera rutina domèstica que xiuxiueja o brama en dues llengües: quan l’acaronen, quan la colpegen. Sempre, però, amb la consciència que acabaran arrencant-la de la pell del desig que ara amaga el seu principi. No només és amor el que és Amor, sinó empremtes, silenci, misteri.

(de El gran cafetar, novembre 2011)

CUSTODIA DEL CUADERNO DE NOTAS

La rosa del corazón es una huésped pálida, una nube deshuesada bajo el pecho, mera rutina doméstica que susurra o grita en dos lenguas: cuando la acarician, cuando la golpean. Pero siempre con la conciencia de que acabarán arrancándola de la piel del deseo que ahora oculta su principio. No sólo es amor lo que es Amor, sino huellas, silencio, misterio.

ROSA LUXEMBURG

2011-12-01T01:33:00.000+01:00

Imatge presa de la xarxa

ROSA LUXEMBURG

S'ha detés el temps
oblidem el crit sobtat
demà en blanc i negre

(de Llibre dels haikus, 2010)

ROSA LUXEMBURGO

Se ha detenido el tiempo
olvidamos el grito súbito
mañana en blanco y negro

NEU BLAVA

2011-11-30T00:22:00.000+01:00

Imatge presa de la xarxa

NEU BLAVA

Esperem que el blau siga penya-segat

Leyla Sahin

La neu mou la fe dels teus pits, la rosa de muntanya, el suro de la teua impaciència, la roca dels teus gemecs, la nit del poltre contra la finestra de la solitud, els rails de la consciència com un llunyà vagó de carrèga, cada matinada és una artèria despullada des de la polpa a les sinagües del desig, un avalot de vocals intermèdies al bell mig de les fulles d’acàcia, la neu, a l’ombra de les aus miserables que volen a dalt a la recerca de la llàntia d’oli del teu ventre amerat de sal en la ciutat sense nom que et guaita la nostàlgia del paper orb… Plou floquets en la lluna de llops del teu melic…

(de Aigües turques, 2010)

NIEVE AZUL

Esperemos que el azul sea acantilado

Leyla Sahin

La nieve mueve la fe de tus pechos, la rosa de montaña, el corcho de tu impaciencia, la roca de tus gemidos, la noche del potro contra la ventana de la soledad, los rieles de la conciencia como un lejano vagón de carga, cada madrugada es una arteria desnuda desde la pulpa a las enaguas del deseo, un pronunciamiento de vocales intermedias entre las hojas de acacia, la nieve, a la sombra de las aves miserables que vuelan a lo alto en busca de la lámpara de aceite de tu vientre empapado de sal en la ciudad sin nombre que te acecha con la nostalgia del papel ciego... Llueve copos en la luna de lobos de tu ombligo...

GALIÓ

2011-11-29T00:35:00.000+01:00

Imatge presa de la xarxa

GALIÓ

M'afoní

Davant de l'illa de Santa Isabel

Ara reste a 3200 metres de profunditat

Recull per a tu els ulls dels polps

Et portaré les llàgrimes dels calamars

Deixa'm

Bec aigua d'una font amb algues

Umit Yasar Oguzcan (1926-1984)

Al bell mig de les despulles de la sentina d'aquest galió enfonsat un barrilet de rom de les Guaianes, però és en un cofret de plata amb irisacions de nacre que resisteix aquell pergamí amb el poema inacabat: els objectes, com les paraules, també tenen memòria.

(de Aigües turques, 2010)

GALEÓN

Me hundí

Ante la isla de Santa Isabel

Ahora estoy a 3200 metros de profundidad

Recojo para ti los ojos de los pulpos

Te traeré las lágrimas de los calamares

Déjame

Bebo agua de una fuente con algas

Umit Yasar Oguzcan ( 1926 - 1984 )

Entre los restos de la sentina de este galeón hundido un barrilete de ron de las Guayanas, pero es en un cofrecillo de plata con irisaciones de nácar en donde resiste aquel pergamino con el poema inacabado: los objetos, como las palabras, también tienen memoria.

REMORS

2011-11-28T00:08:00.000+01:00

Imatge presa de la xarxa

REMORS

But now you must listen to the things you own,

all that you've worked for these past years,

the murmur of property, of things in disrepair…

Dana Gioia

El vent carrisqueja
al meu cor de moble vell,
com dents d’empestat.

(de Llibre dels haikus, 2009)

REMORS

But now you must listen to the things you own,

all that you've worked for these past years,

the murmur of property, of things in disrepair…

Dana Gioia

El viento rechina
en mi corazón de mueble viejo,
como dientes de apestado.

INSOMNI

2011-11-27T00:11:00.000+01:00

Imatge presa de la xarxa

INSOMNI

then comes

the renewal of night,

the coming again of dark sleep

weaving the deep sinews of sleeplessness.

Güven Turan (1947)

(versió a l’anglés de Feyyaz Kayacan Fergar)

Anit vaig voler entrar al mar llunyà que s’obria penjant del sostre després de bufar un vent secret que hauria extingit la pluja del Nord. Aquesta matinada la boira s’ensenyoria als golerons de la consciència com els pots de fum en manifestació dels d’avall. El desig de tu, com una escullera davant del malson d’un altre món impossible, com la recessió ajornada del conflicte de curta durada: transgredir l’estat d’ànim tot just abans de la tempesta.

(de Aigües turques, 2010)

INSOMNIO

then comes

the renewal of night,

the coming again of dark sleep

weaving the deep sinews of sleeplessness.

Güven Turan (1947)

(versió a l’anglés de Feyyaz Kayacan Fergar)

Anoche quise adentrarme en el mar lejano que se abría colgando del techo después de soplar un viento secreto que habría apagado la lluvia del Norte. Esta madrugada la niebla se enseñoreaba en las quebradas de la conciencia como los botes de humo en manifestación de los de abajo. El deseo de ti, como un rompeolas ante la pesadilla de otro mundo imposible, como la recesión pospuesta del conflicto de corta duración: transgredir el estado de ánimo justo antes de la tormenta.

LES ALES IMPOSSIBLES DEL CUC DE TERRA

2011-11-26T00:08:00.000+01:00

Imatge presa de la xarxa

LES ALES IMPOSSIBLES DEL CUC DE TERRA

Et ma lampe qui charbonne

Luit sur ce pauvre cahier

Francis Carco

En el reciclat del temps hi ha un riure fort i una tristesa baixa, una contra-rima d’alé bífid per a la soledat d’aquest univers portàtil que comparteix ona i arena. Tremole en el solc de la nit com un llambric poruc. El contrapés del poema nugat al coll de somnàmbul em gita a la rosa de llum ombrívola de la llàntia dessagnada…

(de El gran cafetar, 25 novembre 2011)

LAS ALAS IMPOSIBLES DEL GUSANO DE TIERRA

Et ma lampe qui charbonne

Luit sur ce pauvre cahier

Francis Carco

En el reciclado del tiempo hay una risa fuerte y una tristeza baja, una contra-rima de aliento bífido para la soledad de este universo portátil que comparte ola y arena. Tiemblo en el surco de la noche como una lombriz miedosa. El contrapeso del poema anudado al cuello de sonámbulo me lanza a la rosa de luz sombría de la lámpara desangrada…

PAULÍ BLANCH

2011-11-25T01:17:00.000+01:00

Imatge presa de la xarxa

PAULÍ BLANCH

Cantar dels cantars:
El mag del silenci fa
de l’espill trencs d’alba.

(de LLibre dels haikus, 2009)

PAULÍ BLANCH

Cantar de los cantares:
El mago del silencio hace
del espejo puntas del alba

LLUNA

2011-11-24T00:21:00.000+01:00

Imatge presa de la xarxa

LLUNA

M’he fet un llaç al dit amb fil d’aram per a recordar que cada costat de l’Amor guarda la seua nafra sota la crosta de la mirada perduda en l’aigua estanyada amb pa de granota.

(de El gran cafetar, 23 novembre 2011)

LUNA

Me he anudado el dedo con alambre para recordar que cada lado del Amor guarda su llaga bajo la costra de la mirada perdida en el agua estancada con pan de rana.

UNA ALTRA VIDA

2011-11-23T00:53:00.001+01:00

Imatge presa de la xarxa

UNA ALTRA VIDA

Nous vivons d'une autre vie plus obscure et plus lente,

dévidant le fil, perdant mémoire.

Jean-Michel Maulpoix

El silenci s’apila a les cuixes com estelles de fusta als llavis. Com la pols als mobles de la vida cambrejada. Com la suor galopant en la sang del forrellat. El mateix vent que s’hi vessa, unifica les absències.

(de El gran cafetar, 22 novembre 2011)

UNA ALTRA VIDA

Nous vivons d'une autre vie plus obscure et plus lente,

dévidant le fil, perdant mémoire.

Jean-Michel Maulpoix

El silencio se apelotona en los muslos como astillas de madera en los labios. Como el polvo en los muebles de la vida excrementada. Como el sudor galopante en la sangre del cerrojo. El mismo viento que allí se derrama, unifica las ausencias.

LECTURA DE YUSUF ALPER

2011-11-22T00:38:00.000+01:00

Imatge presa de la xarxa

LECTURA DE YUSUF ALPER

Every little bird above the haze,

And fish beneath the waves,

Knows about you

Yusuf Islam

I

Al bell mig de la guerra, una altra vida invisible: ningú no veu el soldat taponant la sang de les seues oïdes com veuria l’infant confiat a les ones o el cérvol ferit jugant amb una lluna de neu.

II

L’arrel del dolor a la brotxa d’emblanquinar la Història. Com la pedra colpint la muntanya, el somni, l’horitzó. La sang entumida del clavell roig als sargits dels llavis del desig.

III

L’arbre enrunat al marge de la sendera encara guarda els escarufs dels ocellets al niu de la branca més atapeïda. Com un dolor pregon de cames creuades.

IV

En plena mar, una cigonya, el pati d’una mesquita, els solcs del miratge…

V

No hi hagué remor en el procés de formació del dolor, només el bing bang del silenci. Una equació antiga resolgué la nit de l’Univers. Des de llavors, inexcusablement, cada trenc d’alba em colora el teixit eclosionat de l’absència.

VI

De res no val el feixuc refilet de l’estornell al regne dels cossos freds.

VII

Escup la contrasenya de l’esbufec al calder del teu plany fumant.

(De Aigües turques, 2010)

LECTURA DE YUSUF ALPER

Every little bird above the haze,

And fish beneath the waves,

Knows about you

Yusuf Islam

I

En medio de la guerra, otra vida invisible: nadie ve al soldado taponando la sangre de sus oídos como vería al niño confiado a las olas o al ciervo herido jugando con una luna de nieve.

II

La raíz del dolor en la brocha de enjalbegar la Historia. Como la piedra golpeando a la montaña, al sueño, al horizonte. La sangre entumecida del clavel rojo en los costurones de los labios del deseo.

III

El árbol caído a la orilla de la senda aún guarda los aspavientos de los pajarillos en el nido de la rama más tupida. Como un profundo dolor de piernas cruzadas.

IV

En alta mar, una cigüeña, el patio de una mezquita, las estelas del espejismo…

V

No hubo rumor en el proceso de formación del dolor, sólo el bing bang del silencio. Una ecuación antigua resolvió la noche del Universo. Desde entonces, inexcusablemente, cada amanecer me colorea el tejido eclosionado de la ausencia.

VI

De nada vale el torpe trino del estornino en el reino de los cuerpos fríos.

VII

Escupo la contraseña del resuello en el caldero de tu queja humeante.

PÀTRIA

2011-11-21T01:29:00.000+01:00

Imatge presa de la xarxa

PÀTRIA

El falcó ferit de l’ala trencada tira a faltar el recer del niu a les muntanyes.

(de El gran cafetar, 20 novembre 2011)

PATRIA

El falcón herido del ala rota echa de menos el cobijo del nido en las montañas.

LA PRIMERA SÍL•LABA

2011-11-20T00:14:00.000+01:00

Imatge presa de la xarxa

LA PRIMERA SÍL•LABA

Em penedisc del meu lloc en aquest món estrany...

Ziya Osman Saba

L’aigua de la nit
apaga l’unt dels teus ulls,
la flor de l’exili.

(de Llibre dels haikus, 2009)

LA PRIMERA SÍLABA

Me arrepiento de mi lugar en este mundo extraño...

Ziya Osman Saba

El agua de la noche
apaga el unte de tus ojos,
flor del exilio.

WALPURGIS

2011-11-19T13:18:00.000+01:00

Imatge presa de la xarxa

WALPURGIS

Am Kreuzweg weint die verlassene Maid,

Sie weint um verlassene Liebe

Theodor Storm

No triares sentir cegament el fred al costat esquerre de la contumèlia ni el desori de donzella abandonada per a la teua ansietat de prunes pansides. Tampoc no trobaràs l’agulla de gesmil groc en la nit del llop.

(de El gran cafetar, 19 novembre 2011)

WALPURGIS

Am Kreuzweg weint die verlassene Maid,

Sie weint um verlassene Liebe

Theodor Storm

No escogiste sentir ciegamente el frío en el lado izquierdo de la contumelia ni el desconcierto de doncella abandonada para tu ansiedad de ciruelas pasas. Tampoco hallarás la aguja de jazmín amarillo en la noche del lobo.

ENGONALS

2011-11-18T01:07:00.001+01:00

Imatge presa de la xarxa

ENGONALS

la aridez del insomnio calcina como otra soledad

donde hurgo hasta encontrarte

Liliana Lurkin

Ells pensen que estic adormit, però els míssils de l’exili del meu mateix país em dificulten somiar. El desamor i el descrèdit de la (vella) política tenen el mateix bagatge: es contemporitza amb l’Ordre en un flux continu cap a la comoditat i la criança de les pròpies respostes basades en els gestos obscens dels engonals del Capital.

(de El gran cafetar, 17 novembre 2011)

INGLES

la aridez del insomnio calcina como otra soledad

donde hurgo hasta encontrarte

Liliana Lurkin

Ellos piensan que estoy adormecido, pero los misiles del exilio de mi propio país me impiden soñar. El desamor y el descrédito de la (vieja) política tienen el mismo bagaje: se contemporiza con el Orden en un flujo continuo hacia la comodidad y la crianza de las propias respuestas basadas en los gestos obscenos de las ingles del Capital.

2011-11-17T00:39:00.000+01:00

Imatge presa de la xarxa

TASSA DE TE

Sólo un cuerpo

acomodándose a su edad

e interminables

tazas de té

Marta Miranda

Ni merles ni dia d’estiu per a l’alció. Només el borinot que competeix amb les culleretes de la infantesa en una sequioleta coberta de molsa. Ja hi ha, doncs, tema de cançó nostàlgica. Afegiu-hi flors (compte ambla rosa), insectes i pedres humils a despit d’estels lluents. Hi resta, però, el calcetí escadusser clavat a la perxa del desagafament.

(de El gran cafetar, 17 novembre 2011)

TAZA DE TÉ

Sólo un cuerpo

acomodándose a su edad

e interminables

tazas de té

Marta Miranda

Ni mirlos ni día de verano para el alción. Sólo el abejorro que compite con los renacuajos de la infancia en una diminuta acequia cubierta de musgo. Ya hay, pues, tema de canción nostálgica. Añádanse flores (cuidado con la rosa), insectos y piedras humildes a falta de estrellas rielantes. Queda, sin embargo, el calcetín suelto clavado en la percha del desasimiento.

NÚVOLS

2011-11-16T00:06:00.001+01:00

Imagen presa de la xarxa

NÚVOLS

Fins i tot si el núvol no vol trobar

un cos per a la pluja de pedra

HÜSEYIN AVNI CİNOZOĞLU

De bell començament obrires el poema a la rebel•lia dels sentits, als porus del titler de la tristesa, al balcó despenjat del buit, a les ablucions de l’au en la migració de la mar més llarga, ara només hi ha la corda que mesura set voltes l’exigua dimensió del cos que t’agrunsa.

(de Aigües turques, 2010)

NUBES

Incluso si la nube no quiere hallar

un cuerpo para la lluvia de piedra

HÜSEYIN AVNI CİNOZOĞLU

Des del principio abriste el poema a la rebeldía de los sentidos, a los poros del tilo de la tristeza, al balcón descolgado del vacío, a las abluciones del ave en la migración de la mar más larga, ahora sólo está la cuerda que mide siete veces la exigua dimensión del cuerpo que te mece.

LA CAMBRA DELS MALS ENDREÇOS

2011-11-15T00:09:00.002+01:00

Imatge presa de la xarxa

LA CAMBRA DELS MALS ENDREÇOS

En el nom de la retòrica implícita de l’espill on es mira el poeta. Així, per exemple, la set dels morts apaga la terra. La por a escórrer-se en la nit de l’olíban damunt del plateret de coure, com si cauts caminàrem per la fulla del desig en el combregar de les navalles drapaires d’aquesta cambra on la solitud és la més bruta de les ferralles que aguaiten el decorat de la darrera chance: dits esmolats per a la pedra tosca, pista d’aterratge al pit on creixen les branques retallades del vent…

(de El gran cafetar, 14 novembre 2011)

EL CUARTO TRASTERO

En el nombre de la retórica implícita del espejo en donde se mira el poeta. Así, por ejemplo, la sed de los muertos apaga la tierra. El miedo a correrse en la noche del olíbano sobre el platillo de cobre, como si cautos caminásemos per la hoja del deseo en la comunión de las navajas traperas de este cuarto donde la soledad es la más sucia de las chatarras que aguardan el decorado de la última chance: dedos afilados para la piedra pómez, pista de aterrizaje en el pecho donde crecen las ramas recortadas del viento…

POEMAS DE PERE BESSO

2011-11-14T00:06:00.001+01:00

Imatge presa del blog d'Eve Violeta Gauna Piragine

EVA

Al bell mig del somni
es capbussa la consciència
i sura el desig.

(de Llibre dels haikus, 2009)

EVA

En medio del sueño
se zambulle la conciencia
y flota el deseo.

L’ÀNGEL SIONISTA

2011-11-13T00:06:00.000+01:00

Imatge presa de la xarxa

L’ÀNGEL SIONISTA

em quedaré dempeus per a gravar

tot el retaule del meu drama

i totes les etapes de la derrota

de l’infinitament petit

a l’infinitament gran

en un tronc d’olivera

Tawfiq Ziyad

Sense nosaltres no hi ha arena del desert -digué l’au carronyera davant de l’estimball dels espills trencats.

(de A les barricades, 12 novembre 2011)

EL ÁNGEL SIONISTA

me quedaré de pie para grabar

todo el retablo de mi drama

y todas las etapas de la derrota

de lo infinitamente pequeño

a lo infinitamente grande

en un tronco de olivo

Tawfiq Ziyad

Sin nosotros no hay arena del desierto -dijo el ave carroñera ante el precipicio de los espejos rotos.

DESNONAT

2011-11-12T00:46:00.000+01:00

Imatge presa de la xarxa

DESNONAT

El crit de la fulla en blanc saquejada per un amàs de caragols, femelles, vidres picats i guillets amb el pedigree del vell violí esgavellat, com ànima en pena. A pèrdua de tinta en l’espart de la soledat. Llatzèries d’alfàbega als llavis terrosos del desnonat en la darrera taverna del món.

(de El gran cafetar, 11 novembre 2011)

DESAHUCIADO

El grito de la hoja en blanco saqueada por un amasijo de tuercas, tornillos, vidrios machacados y gillettes con la ralea del viejo violín destartalado, como ánima en pena. Hasta perderse la tinta en el esparto de la soledad. Lacerías de albahaca en los labios terrosos del desahuciado en la última taberna del mundo.

POSTLÍRICA

2011-11-11T01:08:00.000+01:00

Imatge presa de la xarxa

POSTLÍRICA

A Otelo Saraiva de Carvalho

La llet agra de la nit més fosca per als que, com tu, s'entesten a cantar la tardor de les estàtues de marbre a la recerca del safrà romí i la melmelada de prunes davant dels franctiradors de la vella Europa. Són lladrucs puçosos de gos alquimista. Ets el darrer renou de les flors putrescents als subfusells de la revolució d'abril.

(de El gran cafetar, 10 novembre 2011)

POSTLÍRICA

A Otelo Saraiva de Carvalho

La leche agria de la noche más hosca para quienes, como tú, se encabezonan en cantar al otoño de las estatuas de mármol a la búsqueda del azafrán borde y la mermelada de ciruelas ante los francotiradores de la vieja Europa. Son ladridos pulgosos de perro alquimista. Eres el último retoño de las flores putrefactas en los subfusiles de la revolución de abril.

LLETRA DE BATALLA

2011-11-10T01:09:00.000+01:00

Imatge presa de la xarxa

LLETRA DE BATALLA

Ofegue al cor el rou del clavell amb miasmes amorosides d’escenes quasibé oblidades mentre un carro del desert amb gargalls i barrots esclafa els plors insubornables de l’infant abandonat en quin jardí trobaria les palmes per a victorejar el tanquista de la meua sedició…

(de El gran cafetar, 9 novembre 2011)

CARTA DE BATALLA

Ahogo en el corazón el rocío del clavel con miasmas suavizadas de escenas casi olvidadas mientras un carro del desierto con esputos y barrotes aplasta los lloros insobornables del niño abandonado en qué jardín hallaría las palmas para vitorear al tanquista de mi sedición…

PA, SAFRÀ I MOSTASSA

2011-11-09T01:07:00.000+01:00

Imatge presa de la xarxa

PA, SAFRÀ I MOSTASSA

L'escriptura del teu cos olora a prunes pansides apilades tota una setmana sota les aixelles del comiat.

(de El gran cafetar, 8 novembre 2011)

PAN, AZAFRÁN Y MOSTAZA

La escritura de tu cuerpo huele a ciruelas mustias apiladas toda la semana bajo las axilas de la despedida.

AL DELLÀ DE TU

2011-11-08T00:14:00.000+01:00

Imatge presa de la xarxa

AL DELLÀ DE TU

Mas no para siempre

porque la nada viene de otra nada

y tanta lisura acalla el enigma

Mar Busquets Mataix

Somni del no-res
és el vaixell de la nit:
neguiteja el tot.

(de Llibre dels haikus, 2009)

MÁS ALLÁ DE TI

Mas no para siempre

porque la nada viene de otra nada

y tanta lisura acalla el enigma

Mar Busquets Mataix

Sueño de la nada
es el bajel de la noche:
desazona el todo.

ÉS EL QUE ÉS

2011-11-07T12:51:00.000+01:00

Imatge presa de la xarxa

ÉS EL QUE ÉS

Es ist was es ist

sagt die Liebe

Erich Fried

En aquesta terra visc com estrany sense llengua pròpia. Per això prenc possessió de la bellesa del teu cos al desballestament del cantó, ara que els meus llavis de pols i cendra voldrien pronunciar-te.

(de El gran cafetar, 7 novembre 2011)

ES LO QUE ES

Es ist was es ist

sagt die Liebe

Erich Fried

En esta tierra vivo como extraño sin lengua propia. Por eso tomo posesión de la belleza de tu cuerpo en el desguace de la esquina, ahora que mis labios de polvo y ceniza querrían pronunciarte.

2011-11-05T23:37:00.000+01:00

Imatge presa de la xarxa

ESCLATS

I
L'amor de la pluja traspua un malson de tórtores cegües als teus pits.

II
Saba roja als teus mugrons malgrat els boscos del meu pensament.

III
Un lliri massa espaordit es gita al llit de dos cossos.

IV
Melangia de cucs de seda i espills al teu paisatge.

V
La llum exsangüe del neguit incendia la cambra dels mal endreços quan la remor de les teues sines calla.

(de Aigües turques, 2010)

RESPLANDORES

I
El amor de la lluvia rezuma una pesadilla de tórtolas ciegas en tus pechos.

II
Savia roja en teus pezones pese a los bosques de mi pensamiento.

III
Un lirio demasiado asustado se echa en la cama de dos cuerpos.

IV
Melancolía de gusanos de seda y espejos en tu paisaje.

V
La luz esangüe del desasosiego incendia el cuarto trastero cuando el rumor de tus senos calla.

SOFRE I ROURE

2011-11-05T01:04:00.000+01:00

Imatge presa de la xarxa

SOFRE I ROURE

Bec el vi oscur al barrilet de roure dels teus ulls com m’ensenyà Omar Khayyam, mentre la granada de la solitud m’esclata a les mans.

(de El gran cafetar, 4 Noviembre 2011)

AZUFRE I ROBLE

Bebo el vino oscuro en el barrilete de roble de tus ojos -como me enseñó Omar Kayyam- mientras la granada de la soledad me estalla en las manos.

POEMA CEC

2011-11-04T01:14:00.000+01:00

Imatge presa de la xarxa

POEMA CEC

Tot això és culpa meua. Mai no vaig saber extraure de matinet la fusta preciosa dels ulls foscos en un antic bosc en flames. Jo que només sóc el floriment acollidor de la brutícia en el comiat de la nit. Com la pols del desig en el flux de les aigües.

(De El gran cafetar, 3 novembre 2011)

POEMA CIEGO

Todo esto es culpa mía. Nunca supe extraer de buena mañana la madera preciosa de los ojos oscuros en un antiguo bosque en llamas. Yo que sólo soy el florecimiento acogedor de la suciedad en la despedida de la noche. Como el polvo del deseo en el flujo de las aguas.

EVIDÈNCIA

2011-11-03T02:19:00.001+01:00

Imatge presa de la xarxa

EVIDÈNCIA

Ja no hi ha exili.
Només l'artefacte al cos
taül del poema.

(de Llibre dels haikus, 2OO9)

EVIDENCIA

Ya no hay exilio.
Sólo artefacto en el cuerpo
perdulario del poema.

NARCÍS DE MATINADA

2011-11-02T12:32:00.001+01:00

Imatge Presa de la xarxa

NARCÍS DE MATINADA

Batibull de narcissos,
núvols de blancs capolls onejant en altes tiges,
memòria de l’amor intensa i sensitiva,
bulbs petits en terra d’argila, ordinaris, potser,
però jo l’he estimat, el meu narcís singular entre remors abrivades
aquesta matinada d’octubre.
Un perfum de dubtosa utilitat per a guaitar la solitud de tardor,
mentre apresse la darrera cervesa del desig,
ara que la foscor és asfalt de l’ànima,
i l’esclat ombrívol se’n va a altres llocs, a d’altres somnis.
Encara aquesta tardor fronterera al lloc més amagat del neguit,
i em trobe repetint l’encant de les pèrdues:
porte a casa aquest gros bulb i l’arrange per a fer l'encanteri complet en aigua clara
damunt de les roques d’un gerro il•luminat:
la revelació més fosca de la seua procedencia fosca
en començar a capir el costat més punyent de l’alenada,
instintivament, a la manera com la meua sang de tardor cova la mort abstreta,
vinclat per tots els costats.
Narcís, encara un punt de resplendor en aquest petit estany artificial
de la consciència eixint de l'espill del mite
cap a l’aplec del somni desdit de sí mateix,
avançant com una lenta punxada desdibuixada.
Xiuxiueja al poema l’enganyosa desídia del seu perfum,
i el deixe morir en el temps assenyalat.
Aquesta volta, però, sent la meua malastruga manera d'olorar-lo
en la lenta revifada ombra al cor d'un somni estranyament confiat.

(de Les roses de Lancelot, 2006)

NARCISO DE MADRUGADA

Batiburrillo de narcisos,
nubes de blancos capullos ondulándose en altos tallos,
memoria del amor intensa y sensitiva,
bulbos menudos en tierra de arcilla, ordinarios, quizás,
pero yo he estimado mi narciso singular entre rumores azuzados
esta madrugada de octubre.
Un perfume de dudosa utilidad para contemplar la soledad de otoño
mientras apuro la última cerveza del deseo,
ahora que la oscuridad es asfalto del alma,
y el vislumbre sombrío se va a otros lugares, a otros sueños.
Todavía este otoño fronterizo en el lugar más escondido del desasosiego,
y me encuentro repitiendo el encanto de las pérdidas:
llevo a casa este bulbo abultado y lo preparo para hacer el encantamiento completo en agua clara
sobre las rocas de un jarrón iluminado:
la revelación más oscura de su oscura procedencia
al comenzar a entender el lado más punzante del resuello,
instintivamente, tal como mi sangre de otoño incuba la muerte ensimismada por todos los lados.
Narciso, un punto de resplandor todavía en este pequeño lago artificial de la conciencia
saliendo del espejo del mito
a la llamada del sueño desdicho de sí mismo,
avanzando como una lenta punzada desdibujada.
Susurra en el poema la engañosa desidia de su perfume,
y lo dejo morir en el tiempo señalado.
Pero esta vez siento mi torpe manera de olerlo
en la lenta sombra reanimada del corazón de un sueño extrañamente confiado.

DEL NEGUIT

2011-10-31T12:26:00.000+01:00

Imatge presa de la xarxa

DEL NEGUIT

en la foscor perdé el seu

no-aigua el dia

Mehmet Hameş

Els rats penats del teu sexe duen l’aigua de roses als ulls del vençut en la cendra de l’hivern. Ah, ràfec estèril!

(de El gran cafetar, 31 octubre 2011)

DE LA DESAZÓN

en la oscuridad perdió su

no-agua el día

Mehmet Hameş

Los murciélagos de tu sexo llevan el agua de rosas a los ojos del vencido en la ceniza del invierno. ¡Ay, alero estéril!

SENY I DESMEMÒRIA

2011-10-30T22:07:00.000+01:00

Imatge presa de la xarxa

SENY I DESMEMÒRIA

Cuando el amor es gesto del amor y queda

vacío un signo sólo.

José Ángel Valent

El revers és vel
de llum, llavi amagat
al senyal del vers.

(de Llibre dels haikus, 2009)

TINO Y DESMEMORIA

Cuando el amor es gesto del amor y queda

vacío un signo sólo.

José Ángel Valente

El reverso es cortina
de luz, labio escondido
en la señal del verso

EXERCICI DE DISSIDÈNCIA

2011-10-29T22:36:00.000+02:00

Imatge presa de la xarxa

EXERCICI DE DISSIDÈNCIA

Hi ha massa Arthur Rimbauds

Leonard Cohen

Et sents orgullós
de l’abandó del jardí,
rosa d’atzucac.

(de Llibre dels haikus, 2010)

EJERCICIO DE DISIDENCIA

Hay demasiados Arthur Rimbauds

Leonard Cohen

Te sientes orgulloso
del abandono del jardín,
rosa de callejón.

POSTIL•LES A LA LECTURA DE BABÜR PINAR

2011-10-27T02:25:00.000+02:00

Imatge de Babür Pinar presa del seu facebook

POSTIL•LES A LA LECTURA DE BABÜR PINAR

La soledat no és un estat desitjable

com no siga a l’aguait d’un vaixell al port

del temps ancorat enmig

d’una caixa polvorienta de color verd

i un decaïment per la finestra

Babür Pinar

I

Àdhuc en la soledat la llum es beneficia de les engrunes de la foscor i en el seu lluïment una gota de pluja s’obri a la recreació del quitrà, l’hulla, el sutge, la sal i les roses blanques…

II

A l’esgalabrament del teu cor un incendi extingit com un fingiment de bretxes.

III

El somni de la sang a l’espina continua essent tempesta.

IV

La mateixa ona que acarona la teu pell ha enrunat la paret on regnava la teua imatge i ha trencat el pitxer on embolcallaves les flors del pit.

V

Llenguatge del desamor, túixec a la vorera del no-res.

VI

La soledat és la mort que encara resguarda la mà del vent.

VII

En les branques de la consciència niua un ocell secret, rebel a la identitat i la vida, que banya en la copa de llum la nafra de l’ala d’amor.

VIII

A l corral de darrere del somni els gargots de la pena com una fogata sense alé on gitar el mocador blanc de la núvia inacabada.

IX

Com la memoria somorta de llangardaix verd en roca d’illa.

(de Aigües turques, 2010)

APOSTILLAS A LA LECTURA DE BABÜR PINAR

La soledad no es un estado deseable

de no ser la espera de un barco en el puerto

del tiempo anclado en medio

de una caja polvorienta de color verde

y un decaimiento por la ventana

Babür Pinar

I

Hasta en la soledad la luz se beneficia de las migajas de la oscuridad y en su lucimiento una gota de lluvia se abre a la recreación del alquitràn, la hulla, el hollín, la sal y las rosas blancas…

II

En el descalabramiento de tu corazón un incendio extinguido como un fingir de brechas.

III

El sueño de la sangre en la espina sigue siendo tormenta.

IV

La misma ola que acaricia tu piel ha echado abajo la pared donde reinaba tu imagen y ha roto el jarrón donde envolvías las flores del pecho.

V

Lenguaje del desamor, tósigo al borde de la nada.

VI

La soledad es la muerte que todavía resguarda la mano del viento.

VII

En las ramas de la conciencia anida un pájaro secreto, rebelde a la identidad y a la vida, que baña en la copa de luz la llaga del ala de amor.

VIII

En el corral trasero del sueño los garabatos de la pena como una hoguera sin aliento donde tirar el pañuelo blanco de la novia inacabada.

IX

Como la memoria mortecina de lagarto verde en roca de isla.

LA FLOR ROJA DE LA FOREST

2011-10-25T13:46:00.000+02:00

Imatge presa de la xarxa

LA FLOR ROJA DE LA FOREST

Les primeres pluges penetren la superfície

i desapareixen sota la terra

impregnant memòria i sentit

Chiranan Pitpreecha

Una flor de la forest sagnant en les seues espines no s’obri davant de l’olor inesborrable de terra mullada en les primeres pluges de la tardor, perquè, alcapdavall, deixes de banda l’exudació roja dels pètals de vellut i t’enyores de la revolució del seu cos impossible. Ella creix en la seua obertura cap a la uteritat de les ombres i la buidor de la llum emmidonada: la saviesa contra el desencís. Com la impregnació en la teua carn estovada de memòria i sentit.

(de El gran cafetar, 24 octubre 2011)

LA FLOR ROJA DE LA FOREST

Las primeras lluvias penetran la superficie

y desaparecen bajo la terra

impregnando memoria y sentido

Chiranan Pitpreecha

Una flor de la foresta sangrante en sus espinas no se abre ante el olor imborrable de tierra mojada en las primeras lluvias del otoño, porque, al fin, dejes de lado la exudación roja de los pétalos de velludo y añores la revolución de su cuerpo imposible. Ella crece en su obertura hacia la uteridad de las sombras y la vaciedad de la luz almidonada: la sabiduría contra el desencanto. Como la impregnación en tu carne macerada de memoria y sentido.

DESTERRAMENT

2011-10-24T02:15:00.000+02:00

Imatge presa de la xarxa

DESTERRAMENT

Des del mar a mi destierro

la tierra es extraña

María Teresa Espasa

Al cim de l'alé
la dona de setí dorm
un desig d'arena

(de Llibre dels haikus, 2009)

DESTIERRO

Des del mar a mi destierro

la tierra es extraña

María Teresa Espasa

En cima del aliento
mujer de satén duerme
un deseo de arena

ALMILA ALP

2011-10-23T22:04:00.000+02:00

Imatge presa de la xarxa

ALMILA ALP

La nuesa del vidre cap al moll de la teua història reflecteix la ressecor dels mugrons, però mai no m'acostumaré al tall de mànegues per a despullar-me la ingènua soledat, car no hi ha flors per a tanta sang aquesta nit de tardor, el café fumeja trist i no se te'n van del cap aquells versos d'Almila Alp: d'alguna manera el cor de cada home, com les aus migratòries en la seua mateixa finestra. Així, la derrota de les parets, el pas apressat de transeünt, aroma de cendra mullada. Seré jo qui trie les traces de la mort.

(de Aigües turques, 2010)

ALMILA ALP

La desnudez del vidrio hacia el meollo de tu historia refleja el reseco de los pezones, pero nunca me acostumbraré al corte de mangas para despejarme de la ingenua soledad, pues no hay flores para tanta sangre esta noche de otoño, el café humea triste y no se te van de la cabeza aquellos versos de Almila Alp: de algún modo el corazón de cada hombre, como las aves migratorias en su propia ventana. Así, la derrota de las paredes, el paso apresurado de viandante, aroma de ceniza mojada. Seré yo quien elija las huellas de la muerte.

ÒPAL

2011-10-21T20:23:00.000+02:00

Imatge presa de la xarxa

ÒPAL

He posat l'anell d'òpal en un gobelet d'or amb aigua de roses dorments. Aquesta nit no em donaràs a ruminar segó.

(de El gran cafetar, 20 Octubre 2011)

ÒPAL

He puesto el anillo de ópalo en un cubilete de oro con agua de rosas durmientes. Esta noche no me darás a rumiar salvado.

INSÀNIA

2011-10-21T01:04:00.000+02:00

Imatge presa de la xarxa

INSÀNIA

Res tan semblant a la mort com el somni del teu cos nu en un jardí de tardor i fulles caigudes a l'aguait de bades de la rebel•lió dels darrers pètals de vellut pel teu ventre espermat de pluges de soledat i tedi.

(de El gran cafetar, 2011)

INSANIA

Nada tan parecido a la muerte como el sueño de tu cuerpo desnudo en un jardín de otoño y hojas caídas esperando en balde la rebelión de los últimos pétalos de terciopelo por tu vientre espermado de lluvias de soledad y tedio.

JOC DE LA TABA

2011-10-20T00:03:00.000+02:00

Imatge presa de la xarxa

JOC DE LA TABA

En una escletxa de fulgències sagnants en el territori de les ombres hi ha pensament en l'os de sèpia de l'amor com hi ha l'os de la memòria als llavis canuts del desamor, just on la taba permet el retrocés als navilis després de les sobralles de les compres de la mare a la pica de la cuina, la meua dolorosa comedieta de Ponça...

(de El gran cafetar, 19 octubre 2011)

JOC DE LA TABA

En una rendija de fulgencias sangrantes en el territorio de las sombras hay pensamiento en el hueso de sepia del amor como hay hueso de la memoria en los labios canosos del desamor, allí donde la taba permite el retroceso a los navíos después de los desperdicios de las compras de la madre en la pileta de la cocina, mi dolorosa comedieta de Ponça...

ARANYÓ

2011-10-19T00:30:00.000+02:00

Imatge presa del facebook de Sofía Rodríguez García

ARANYÓ

Per a Sofía Rodríguez García

Fruita de llop vell
l'aranyó a la teua falda
al bosc del mai més.

(de Llibre dels haikus, 2009)

ENDRINA

Para Sofía Rodríguez García

Fruta de lobo viejo
la endrina en tu halda
en el bosque del nunca más.

BAMBULA

2011-10-18T00:15:00.000+02:00

Imatge presa de la xarxa

BAMBULA

Per a Diana Poblet

L'amor dansa en túniques
de bambula. Cap espill
per a tanta pena...

( de Llibre dels haikus, 2009)

BAMBULA

Para Diana Poblet

El amor danza en túnicas
de bambula. Ningún espejo
para tanta tristeza...

VI DE CIRERES

2011-10-17T00:07:00.000+02:00

Imatge presa de la xarxa

VI DE CIRERES

Saps que hi havia dos àngels

Vestits de roses grogues

Hakan Savli

Els borinots de la llum esborren el tatuatge de l’alba i arriben als mugrons dels teus pits amerats de vi de cireres quan la acàcia de l’edat alça els arrels i amenaça a perdre’s al fons dels teus ulls, com un captaire despullat cantant la cançó de la tardor davant de la teua porta.

(de Aigües turques, 2010)

VINO DE CEREZAS

Sabes que había dos ángeles

vestidos de rosas amarillas

Hakan Savli

Los abejorros de la luz borran el tatuaje del alba y llegan a los pezones de tus pechos empapados de vino de cerezas cuando la acacia de la edad alza las raíces y amenaza con perderse en el fondo de tus ojos, como un mendigo desnudo cantando la canción del otoño ante tu puerta.

ÀNIMA DOLENTA

2011-10-16T12:21:00.000+02:00

Imatge presa de la xarxa

ÀNIMA DOLENTA

Tots els ventalls dels teus pits
i avenc
volen per al teu ai las
i unt de calcinal cremat en la riba,
ànima dolenta.

(de El gran cafetar, 6 octubre 2011)

MALALMADO

Que todos los ventalles de tus pechos
y sima
vuelen para tu vilo
y tizne de tocón ardido en la orilla,
ay, malalmado.

HISTÒRIA NATURAL

2011-10-15T00:04:00.000+02:00

Imatge presa de la xarxa

HISTÒRIA NATURAL

Per a Marisol i Baltasar, beuratge d'Elx

L'adolescència finalitzà bruscament, com flor d'hivernacle en mans de donassa de mercat de quatre estacions. No es deia Dalila, però coneixia millor que totes el petit clar als voltants del cementeri antic i les nits de lluna grossa es depilava salvatgement les celles amb quatre arrapades abans de botar la tàpia i estendre's damunt de la llosa més freda a l'aguait del poeta fosc.

(de El gran cafetar, 14 ocubre 2011)

HISTORIA NATURAL

Para Marisol y Baltasar, brebaje de Elx

La adolescencia finalizó bruscamente, como flor de invernadero en manos de verdulera de mercado ambulante. No se llamaba Dalila, pero conocía mejor que todas el pequeño claro en los alrededores del cementerio antiguo y en noches de luna gruesa se depilaba salvajemente las cejas de cuatro arañazos antes de saltar la tapia y tenderse sobre la losa más fría a la espera del poeta oscuro.

DEFENSA DE LA SOLEDAT

2011-10-14T01:34:00.001+02:00

Imatge presa de la xarxa

DEFENSA DE LA SOLEDAT

La defensa de la soledat es beu en la foscor

davant de la por d’un llarg viatge

a les costes d’una mar blava

Afshar Timuçin

Registre les vulnerabilitats de la màquina de la nostra escriptura. Qualsevol indret des de la llunyania és bo per a enregistrar la melodia de la soledat. La nit a la cambra s’oblida de les fulles grogues i del plany del vent que ens acostarà a la illa del reinici. Com la rosa blanca, un vaixell en sotsobra solca a cor obert la ferida que s’obri des de la comissura dels llavis. Amor de dos cossos, bífid, una victòria malmesa. Altrament dit, memòria fosca en lloc que ningú no coneix. Còpia de seguritat per a les empremtes de melangia. La pluja se’n despullà fàcilment, tot creient que així s’esborrarien les ganyotes del meu rostre.

(de Aigües turques, agost 2010)

DEFENSA DE LA SOLEDAD

La defensa de la soledad se bebe en la oscuridad

ante el miedo a un largo viaje

a las costas de una mar azul

Afshar Timuçin

Registro las vulnerabilidades de la máquina de nuestra escritura. Cualquier paraje desde la lejanía es bueno para grabar la melodía de la soledad. La noche en la habitación se olvida de las hojas amarillas y del lamento del viento que nos acercará a la isla del reinicio. Como la rosa blanca, un barco a pique surca a corazón abierto la herida que se abre desde la comisura de los labios. Amor de dos cuerpos, bífido, una victoria maltrecha. Dicho de otro modo, memoria obscura en lugar que nadie conoce. Copia de seguridad para las huellas de melancolía. De ellas se despojó la lluvia fácilmente, creyendo que así se borrarían las muecas de mi rostro.

FULLARACA

2011-10-13T01:19:00.000+02:00

Imatge presa de la xarxa

FULLARACA

Siempre mi vida ha sido, contra el monje

que llevo dentro, lucha.

Juan Gil-Albert

Desbandada d’ocells tebis. La tardor ha despullat el seu hàbit de versos en l’escorça de la desmemòria, com un crim irresolt d’ex-amant, deixalles de sal en sang antiga.

(de El gran cafetar, 12 octubre 2011)

HOJARASCA

Siempre mi vida ha sido, contra el monje

que llevo dentro, lucha.

Juan Gil-Albert

Desbandada de pájaros tibios. El otoño ha desnudado su hábito de versos en la corteza de la desmemoria, como un crimen irresuelto de ex-amante, restos de sal en sangre antigua.

AFECCIÓ

2011-10-12T01:58:00.000+02:00

Imatge presa de la xarxa

AFECCIÓ

Porga el te d'hissop
el restrenyiment del temps,
la soledat blavosa.

(de El LLibre dels haikus, 2009)

AFECCIÓN

Alivia la tila de hisopo
el estreñimiento del tiempo,
soledad azulada.

APUNTS D’ENTOMOLOGIA

2011-10-11T02:10:00.000+02:00

Imatge presa de la xarxa

APUNTS D’ENTOMOLOGIA

Trobe que en cap altre temps

no veurà la llum del sol cap noia

semblant a tu en saviesa

Sapho

La petita mort ja només m’apar als ulls de les formigues roges que continuen duent-se al seu laberint recaptós les engrunes de la carcanada dels meus poemes.

(de El gran cafetar, 10 octubre 2011)

APUNTES DE ENTOMOLOGÍA

Creo que en ningún otro tiempo

verá la luz del sol una muchacha

semejante a ti en sabiduría

Sapho

La pequeña muerte ya sólo me aparece en los ojos de las hormigas rojas que siguen llevándose a su laberinto hacendoso las minucias del esqueleto de mis poemas.

IKEBANA

2011-10-09T05:09:00.000+02:00

Imatge presa de la xarxa

IKEBANA

Quan ja no hi ha saquet de sal penjat al coll com un rosari de beta ni miquetes de pa d’arròs per a la tornada, quin desficaci afonar-se al bosc d’eucaliptus per a ofegar la pena. Ni pètals de rosa untats de sofre per al viatge ni ungla de sègol banyut per al somni…

(de El gran cafetar, 8 octubre 2011)

IKEBANA

Cuando ya no hay saquito de sal colgado al cuello como un rosario de beta ni miguitas de pan de arroz para la vuelta, qué despropósito hundirse en el bosque de eucaliptos para ahogar la pena. Ni pétalos de rosa untados de azufre para el viaje ni uña de cornezuelo para el sueño…

POLS DE CENDRA

2011-10-08T02:10:00.000+02:00

Imatge presa de la xarxa

POLS DE CENDRA

Els oposats fixen els lligams més perdurables de les analogies ocultes. Jay Parini descobrí el ver amor tractant de llevar-se un vent de cendra dels ulls. Ell passa tot el dia en l'ordenador i amb prou feines deixa neta la safata de correus. A la nit Ella ix a ruixar les floretes del corral darrere de casa.

(de El gran cafetar, 7 octubre 2011)

POLVO DE CENIZA

Los opuestos fijan los lazos más perdurables de las analogías ocultas. Jay Parini descubrió el verdadero amor tratando de quitarse un viento de ceniza de los ojos. Él pasa todo el día en el ordenador y no sin dificultad deja limpia la bandeja del correo. De noche Ella sale a rociar las florecillas del corral detrás de la casa.

VESPRADA AMB RICARDO LLOPESA (II)

2011-10-07T01:09:00.000+02:00

Imatge presa de la xarxa

VESPRADA AMB RICARDO LLOPESA (II)

En un cas semblant, cap poètica de l'originalitat. Sempre em salvà Virgili, la figa, militant gloriosa, i els cabrotets de raïm de guineu, a despit del mestre Paul Valéry i la seua taxonomia femenina dels fruits del concepte: durans, ananàs i cacaus.

(de El gran cafetar, 6 octubre 2011)

TARDE CON RICARDO LLOPESA (II)

En tal caso, ninguna poética de la originalidad. Siempre me salvó Virgilio, el higo, militante glorioso, y los redrojos de uva de zorra, a despecho del maestro Paul Valéry y su taxonomía femenina de los frutos del concepto: duraznos, piñas y cacahuetes.

LA SAGUNTINA

2011-10-06T01:37:00.000+02:00

Imatge presa de la xarxa

LA SAGUNTINA

Ni templo habites ni holocausto esperes

Quevedo

No t’amoïnes, perquè el sender dels níspers i la zigazaga dels reguers t’estreten la gitarada. Dels sentits o d’allò que en resta. Brocal, corda, poal i pou la pluja els conreua, per bé que la història del maquis de Faura que jaia fora de l’amagatall amb la seua mateixa filla en les nits de retruc de lluna ja no ressone a les aigües fecals de totes les revoltes. I és que, a meitat de l’ofici, el biaix esgarrapat de la teua memòria duu la taca irresoluta de sang obaga.

(de El gran cafetar, 5 octubre 2011)

LA SAGUNTINA

Ni templo habites ni holocausto esperes

Quevedo

No te amohines, porque el sendero de los nísperos y el zigzag de las acequias te estrechen la vomitona. De los sentidos o de lo que queda. Brocal, cuerda, pozal y pozo la lluvia los cultiva, aunque la historia del maquis de Faura que yacía fuera del escondrijo con su propia hija en las noches de retruco de luna ya no resuene en les aguas fecales de todas las revueltas. Y es que, a mitad del oficio, el sesgo rasgado de tu memoria lleva la mancha irresuelta de sangre sombría.

ABAST

2011-10-05T02:01:00.000+02:00

Imatge presa de la xarxa

ABAST

La humitat dels núvols arran de terra, però, altrament que en el poema de DH Lawrence, sense els llavis del desig a l'arc del cel ni la temperància de la pensa a l’horitzó.

(de El gran cafetar, 4 octubre 2011)

ALCANCE

La humedad de las nubes a ras de tierra, pero, contrariamente al poema de DH Lawrence, sin los labios del deseo en el arco iris ni la temperancia del pensamiento en el horizonte.

VESPRADA AMB RICARDO LLOPESA (I)

2011-10-04T02:20:00.000+02:00

Imatge presa de Álbum Nocturno

VESPRADA AMB RICARDO LLOPESA (I)

Ens trobem en aqueix punt de la mort que en comptes de esglaiar-nos, l’acceptem.

(de El gran cafetar, 3 octubre 2011)

TARDE CON RICARDO LLOPESA (I)

Nos encontramos en ese punto de la muerte que, en lugar de asustarnos, la aceptamos.

FUSTERIANA

2011-10-03T01:48:00.000+02:00

Imatge presa de la xarxa

FUSTERIANA

Perquè és imposible imaginar-te d’una qualsevol forma terrenal o habitable.

Vicent Berenguer

De camí al cementeri l’ombra de la gran magnòlia i l’excitació pituïtària dels lliris pudents de migdia. Assegut al marge de la séquia l’home s’hi havia llavat els peus i estava cordant-se les espardenyes de beina, però el seguici de dol no hi pagà atenció.

(de El gran cafetar, 2 octubre 2011)

FUSTERIANA

Perquè és imposible imaginar-te d’una qualsevol forma terrenal o habitable.

Vicent Berenguer

De camino al cementerio la sombra de la gran magnolia y la excitación pituitaria de los lirios hediondos de mediodía. Sentado a la orilla de la acequia el hombre se había lavado los pies y estaba atándose las alpargatas de jareta, pero el cortejo de duelo no le prestó atención.

CERTESA DE L’ALBA

2011-10-02T00:10:00.000+02:00

Imatge presa de la xarxa

CERTESA DE L’ALBA

Învins în afară,

Evul mediu s-a retras în chiliile

roşii şi albe ale sîngelui meu

Nichita Stănescu

Arriba un temps que la tristesa és més alta que l’amor últim de l’ocell a l’herba, només llavors saps que prompte aplegarà la mort amb la seua porpra de galops lents.

(de El gran cafetar, 1 octubre 2011)

CERTEZA DEL ALBA

Învins în afară,

Evul mediu s-a retras în chiliile

roşii şi albe ale sîngelui meu

Nichita Stănescu

Llega un tiempo en que la tristeza es más alta que el amor último del pájaro en la hierba, sólo entonces se sabe que pronto llegará la muerte con su púrpura de galopes lentos.

ARREL DE LA INNOCÈNCIA

2011-10-01T02:11:00.000+02:00

Imatge presa de la xarxa

ARREL DE LA INNOCÈNCIA

Como joya que es luz y virtud

Miguel Romaguera

Com un amor alt
el cim s’obri al vol d’àguila.
Desnom de tardor.

(de Llibre dels haikus, 2009)

RAÍZ DE LA INOCENCIA

Como joya que es luz y virtud

Miguel Romaguera

Como alto amor,
la cima al vuelo de águila.
Desnombro otoño.

IMPRÒPIAMENT

2011-09-30T17:31:00.000+02:00

Imatge presa de la xarxa

IMPRÒPIAMENT

Contra l’amor hi ha un llop llopàs culpable

Joan Brossa

Com qui es furga el nas amb el capciró del dit. Prèviament (i amb certa reserva front a tota mirada indiscreta) no t’hauràs mossegat l’ungla del dit gasiu, sinó que amb l’ajuda de les ungles santeres de l’altra mà faràs tisora. A dues passes del clivell et sentiràs com la representació de la mà a la porta del sentit que et resguarda de la fetilleria de l’abís.

(de El gran cafetar, 30 setembre 2011)

IMPROPIAMENTE

Contra el amor hay un lobo lobazo culpable

Joan Brossa

Como quien se hurga la nariz con la yema del dedo. Previamente (y con cierta reserva frente a toda mirada indiscreta) no te habrás mordido la uña del dedo cicatero, sino que con la ayuda de las uñas santeras de la otra mano harás tijera. A dos pasos de la grieta te sentirás como la representación de la mano a la puerta del sentido que resguarda del embrujo del abismo.

AGREDOLÇ

2011-09-28T17:17:00.000+02:00

Imatge presa de la xarxa

AGREDOLÇ

Passo la nit desvetllat com un mussol a les ruïnes

Joan Navarro

El paisatge de la mirada crescuda la riuada de la nit el perfum de les ninetes de torrentera tempteja el teu cos inacabat i rememora la resistència del pacte dels arbres malalts i les llunes de soledat feta carn en el refons del llençols mudats de sang decapitada de grua voraç a despit dels allaus de desig de la faula més tèrbola.

(de El gran cafetar, 28 setembre 2011)

AGREDOLÇ

Passo la nit desvetllat com un mussol a les ruïnes

Joan Navarro

El paisaje de la mirada crecida la riada de la noche el perfume de las pupilas de torrentera tienta tu cuerpo inacabado y rememora la resistencia del pacto de los árboles enfermos y las lunas de soledad hecha carne en el transfondo de las sábanas mudadas de sangre decapitada de grulla voraz a despecho de los aludes del deseo de la fábula más turbia.

ORFEU ROIG

2011-09-27T02:04:00.000+02:00

Imatge presa de la xarxa

ORFEU ROIG

Trenquen el cel les aus

i a cada buit em sobta la incertesa

d’una altra ombra perduda.

Vicent Alonso

Diposites a la taula la cadernera amb fil d’aram a les ales i hi acostes el gerro de lliris pudents. Hauràs d’escriure premonitòriament un vers de comiat a les estovalles, perquè la natura morta no desdiga que al regne de les ombres també hi ha utopia.

(de El gran cafetar, 26 setembre 2011)

ORFEO ROJO

Rompen el cielo las aves

y a cada vacío me asalta la incertidumbre

de otra sombra perdida.

Vicent Alonso

Depositas en la mesa el jilguero con alambre en las alas y le acercas el jarrón de lirios malolientes. Habrás de escribir premonitoriamente un verso de despedida en el mantel, para que el bodegón no desdiga que en el reino de las sombras también hay utopía.

YOKO ONO

2011-09-25T17:12:00.000+02:00

Imatge presa de la xarxa

YOKO ONO

A cada jardín su invierno de hormigas

André Cruchaga

Quan ja no resten jardins ni palaus d’hivern,
Només encara la rebel•lia ens encimbella
I ens allunya sans i estalvis de les ombres.

( de El gran cafetar, 25 setembre 2011)

YOKO ONO

A cada jardín su invierno de hormigas

André Cruchaga

Cuando ya no quedan jardines ni palacios de invierno,
Sólo la rebeldía nos encumbra antes y ahora
Y nos aleja sanos y salvos de las sombras.