LLEGINT DE BELL NOU L'AMY LOWELL
Encalar la llanterna verda de la llar
als ulls d'una altra amant esbalaïda,
com si només besllum de la tristesa
fóra, destemps de figura, pètal llogat.
(de Els colps de la sal, 2012)
LEYENDO DE NUEVO A AMY LOWELL
en los ojos de otra amante pasmada,
como si sólo destello de la tristeza
fuera, destiempo de figura, pétalo alquilado.


4 comentarios:
Pere,
Passatgers amors són arrendades espècies que - com a la tardor - cauen de les branques.
Encara que ells han florit en primavera… No tenen perpetuïtat.
Les seves paraules amagar la saviesa de la vida. Si la lectura - com és - no sé els passatges interns. Em va agradar molt.
Un petó amistós,
Ann@ Genovés
21 de abril de 2012 20:46
me produce tristeza tu poema tan bello y elocuente. Versos en tiempos de destiempos de figuras.
Abrazos amigo (cada verso me trae nostalgia)
24 de junio de 2012 03:19
Bon dia Pere,
Des de la Setmana Literària de Gandia ens agradaria tindre un correu teu per poder-te convidar al lliuraments de Premis que fem este divendres.
Envia dades de contactes a ciutatliteraria@imabgandia.es
Us deixem l'enllaç del programa de la Setmana Literària:
http://imabgandia.es/noticies/setmana-literaria-gandia-2012-7538.html
19 de noviembre de 2012 12:25
Amic, Friend y estimat Pere. Magnífico devorar los aromas de la reina del Imagismo. Gran bouquet. Hacia molt de temps que no leía nada de la siempre sutil Lowell. Pero me has abierto el apetito y releeré una miqueta de Eliot que es uno de mis favoritos. Una abraçada,
JC. Alonso “El errante maragato del bypass”
27 de abril de 2013 20:42
Publicar un comentario en la entrada
Suscribirse a Enviar comentarios [Atom]
<< Página principal