PERFECCIÓ DE NATURA-PERE BESSÓ

Fotografía

PERFECCIÓ DE NATURA

Això és l’únic que pot abastar l’ull

que la contempla:

un plovisqueig que s’esgota

amb la simple mirada esvaïda del dropo

allibera un núvol de pol·len de l’encop del pi,

el pes d’agulló d’una abella solitària

és prou per a abocar l’aurora

de les ales de la papallona de la col borda

al somort mantell de la forest,

en ser que els escarabats piloters s’emporten

la llum del sol a l’esquena,

es desembolica la madeixa de pinces lluentes

dels cèrvols volants cap a l’horitzó del dubte.

L’evidència que la gràcia sovint arriba

en petites mides:

quan la dura pedra humilment apara

el sollevament de la pluja,

quan l’aranya fosca penja de les trenes de seda

i s’hi escorre com aigua que esbrufa

al buf del vent.

PERFECCIÓN DE NATURA

Eso es lo único que puede abarcar el ojo
que la contempla:
una llovizna que se agota
con la simple mirada desvanecida del gandul
libera una nube de polen de la copa de pino,
el peso de aguijón de una abeja solitaria
basta para abocar la aurora
de las alas de la mariposa de la col borde
al mortecino mantel del bosque,
en cuanto los escarabajos peloteros se llevan
la luz del sol a la espalda,
se desmadeja el ovillo de pinzas espléndidas
de los ciervos volantes hacia el horizonte de la duda.
La evidencia de que la gracia a menudo llega
en pequeñas medidas:
cuando la dura piedra humildemente apara
la sublevación de la lluvia,
cuando la araña oscura pende de las trenzas de seda
y se escurre como agua que salpica
al soplo del viento