RETORT A MARIANA FULGER

Imatge presa de la xarxa

RETORT A MARIANA FULGER

-Sólo hoguera capaz de apagar palabras…

Yasmina Galán

És potser, el torn dels no-mots: lligar l’unicorni del desig silenciat a la volta dels cels d’obscena mitologia; el temps, potser, dels no-mots: cridar damunt dels teus pits, d’un marge a l’altre, pont de sotsobra entre la vida i la mort.

(De Els colps de la sal, 2012)

RETORT A MARIANA FULGER

-Sólo hoguera capaz de apagar palabras…

Yasmina Galán

Es, quizás, la vez de las no-palabras: ligar el unicornio del deseo silenciado a la bóveda de los cielos de obscena mitología; el tiempo, acaso, de las no-palabras: gritar sobre tus pechos, de una orilla a otra, puente de zozobra entre la vida i la muerte.

LLINDAR

Imatge presa de la xarxa

LLINDAR

Una nit més, pestilent. Orfeu orfe en la sorra dels segles mirant de fugir del tràngol en mans de la clepsidra. Una nit més amagant roses roges per a la galta pàl•lida petalada en l’hort blau de les venes…

(de Els colps de la sal, 2012)

UMBRAL

Una noche más, pestilente. Huérfano Orfeo en la arena de los siglos tratando de huir del trance a manos de la clepsidra. Una noche más escondiendo rosas rojas para la mejilla pálida mano de pétalos en el huerto azul de las venas…

PETXINA DE PELEGRÍ

Imatge presa de la xarxa

PETXINA DE PELEGRÍ

Busque al mar un vers
que em puga encendre la casa.
El cor perdé el tràngol.

(de El Llibre de haikus, 2009)

PETXINA DE PELEGRÍ

Busco en el mar un verso
que pueda encenderme la casa.
El corazón perdió el trance.

JOTACÉ

Imatge presa de la xarxa

JOTACÉ

Els comandant rebel, alguns banquers i la troupe egrègia canten beguts dempeus amb prou feines davant de la taula de pedres i llosa de fusta d’iroko la cançó més fermosa dels elefants vells en la crescuda del riu mentre els portadors quasibé adolescents deixen esclatar una llum verda als seus cors verges enamorats de la muntanya per a defensar-se del mal d’ull un ninot de palla trenada i fang cuit es trenca a trossos però no hi ha cap altre rimbaud per a salvar en un himne porfidiós tanta vergonya

(de Els colps de la sal, 2012)

JOTACÉ

El comandante rebelde, algunos banqueros y la troupe egregia cantan beodos de pie a duras penas ante la mesa de piedras y losa de madera de iroko la canción más hermosa sobre los elefantes viejos en la crecida del río mientras los porteadores casi adolescentes dejan estallar una luz verde en sus corazones vírgenes enamorados de la montaña para defenderse del mal de ojo un muñeco de paja trenzada y barro cocido se rompe en pedazos pero no hay ningún otro rimbaud para salvar en un himno porfiado tanta vergüenza

EUGA FERRADA

Imatge presa de la xarxa

EUGA FERRADA

Ferradures florides en les peüngles de la pena
com si davall de l’edredó que oculta el teu cos
les ales del somni exsudaren el mos de la sang

(de Els colps de la sal, 2012)

YEGUA HERRADA

Herraduras florecidas en las pezuñas de la pena
como si debajo del edredón que oculta tu cuerpo
las alas del sueño exudaran el bocado de la sangre

DROPA

Imatge presa de la xarxa

DROPA

Las palabras son ojos cansados

Hayati Bak

De soca-rel t’arranques la mata de cabells foscos. Cap espill per a la llum dropa dels records.

(de Els colps de la sal, 2012)

HOLGAZANA

Las palabras son ojos cansados

Hayati Bak

De cuajo te arrancas la oscura cabellera. Sin espejos para la holgazana luz de los recuerdos.

POETA DE L’AIGUA

Imatge presa de la xarxa

POETA DE L’AIGUA

Finalment l’herba antiga dels teus engonals i el teu ventre

Ilhan Berk

Tot aviat perquè dins de mi les paraules de la passió antiga facen el viatge per les venes fins al cor adormit d’Ítaca. Torne a la pàtria dels carrers de la meua infantesa on habiten les dones com els esvorancs als murs de les ombres amb els seus esguards compassius. Elles, les paraules, em fan pensar en les porgues de la carn, tot i que sé que no tinc cap raig de llum pura i trencaré, al capdavall, el vidre de les memòries, que en la meua aflicció no hi haurà clavells al pit ni ales de margarides com pètals de papallones en la foscor. Sóc aviat per a doldre’m en el rotgle de les dones que volguí abans de passar a abillar-me d’escuma en la darrera alta ona.

(de Els colps de la sal, 2012)

POETA DEL AGUA

Al fin la yerba antigua de tus ingles y tu vientre

Ilhan Berk

Todo listo para que dentro de mí las palabras de la pasión antigua hagan el viaje por las venas hasta el corazón adormecido de Ítaca. Vuelvo a la patria de las calles de mi infancia en donde habitan las mujeres como los desconchados en los muros de las sombras con sus miradas compasivas. Ellas, las palabras, me hacen pensar en las purgas de la carne, aunque sé que no tengo ni un rayo de luz pura y romperé al cabo el vidrio de las memorias, que en mi aflicción no habrá claveles en el pecho ni alas de margaritas como pétalos de mariposas en lo oscuro. Estoy listo para dolerme en el corro de las mujeres que quise antes de pasar a vestirme de espuma en la última alta ola.

El SARRÓ DE BEATRIU

Imatge presa de la xarxa: sarró de pastor

El SARRÓ DE BEATRIU

Ni la victòria de la sang ni l’exili de les aus que amb versos de Vicente Aleixandre somiares. Com copel•la de roca arrossegada costera amunt fins al cor de la muntanya d’or, amagues la flor del safrà que conté el perfum alambinat de totes les soledats de la terra.

(de Els colps de la sal, 2012)

EL ZURRÓN DE BEATRIZ

Ni la victoria de la sangre ni el exilio de las aves que con versos de Vicente Aleixandre soñaste. Como copela de roca arrastrada cuesta arriba hasta el corazón de la montaña de oro, ocultas la flor de azafrán que contiene el perfume alambicado de todas las soledades de la tierra.

ESTRATÈGIA DEL PINGÜÍ

Imatge presa de la xarxa

ESTRATÈGIA DEL PINGÜÍ

“Vosté, una altra vegada?” –digué.

Levent Karatas

Nova pluja amera
el vell paraigües florit.
Vull cridar: Oblida’m.

(del Llibre dels haikus, 2010)

ESTRATEGIA DEL PINGÜINO

“¿Usted, otra vez?” –dijo.

Levent Karatas

Una nueva lluvia que empapa
aquel viejo paraguas florecido.

RAT

Imatge presa de la xarxa

RAT

Dol la teua absència des de sempre: un rat d’albelló em rosega el cordó umbilical secretament guardat al cofret del cor.

(de Els colps de la sal, 2012)

RATA

Duele tu ausencia desde siempre: una rata de albañal me roe el cordón umbilical secretamente guardado en el cofrecillo del corazón.

OLFACTE SUBTIL

Imatge presa de la xarxa

OLFACTE SUBTIL

Si amb la sola força d’un mot

Montserrat Abelló

M’has llevat de la boca el mos de la paraula amagada a l’apex de la llengua un punt de saliva alacrià sota la pedra foguera un cabdell de cucs a la poma com si volgueres de bestreta les ungles i les dents l’olfacte de poeta

(de Els colps de la sal, 2012)

OLFATO SUTIL

Si amb la sola força d’un mot

Montserrat Abelló

Me has quitado de la boca el mordisco de la palabra oculta en el ápice de la lengua un punto de saliva alacrán bajo el eslabón un ovillo de gusanos en la manzana como si quisieras en anticipo las uñas y dientes el olfato de poeta

LA MEMÒRIA DELS ULLS

Imatge presa de la xarxa

LA MEMÒRIA DELS ULLS

feroç s'estremí com una branca rompuda

Nevzat Çelik

Amor lleganyós
com rosa sota la neu
llum és sense pètals.


(de Llibre dels haikus, 2010)

MEMORIA DE LOS OJOS

feroz se estremeció como una rama rota

Nevzat Çelik

El amor legañoso
como rosa bajo la nieve
luz es sin pétalos.

CHEZ PUSHKIN

Imatge presa de la xarxa

CHEZ PUSHKIN

Per a M.C.S

poemes groguencs i cendres d'alt amor i fotografies florides en la valisa d'espills en la becadeta insatisfeta on les estrelles com en un poema de michel déguy són pedres recollides de riu sec a la porta de l'enfony de vell hotel rus on passa la darrera nit d’insomni la suicida

(DeEls colps de la sal, 2012)

CHEZ PUSHKIN

Para M.C.S.

poemas amarillentos y cenizas de alto amor y fotografías enmohecidas en la maleta de espejos en el duermevela insatisfecho donde las estrellas como en un poema de michel déguy son piedras recogidas de río seco a la puerta del cuchitril de viejo hotel ruso donde pasa la última noche de insomnio la suicida

PUNITIVA

Imatge presa del feisbuc de la poeta Nicola Zagura

PUNITIVA

Davant la mar de llum extraviada

Maria Josep Escrivà

En l'ascesi de l'agra magrana del món
hi ha el clivell, el plaer que minva el dolor.

(de Els colps de la sal, 2012)

PUNITIVA

Ante la mar de luz extraviada

Maria Josep Escrivà

En la ascesis de agria granada del mundo
hay la grieta, el placer que mengua el dolor.

LA CLAU DE FOLLIA

Imatge presa de la xarxa

LA CLAU DE FOLLIA

They can see that he's just a fool,

And he never gives an answer

The Beatles

Eu não sou eu nem sou o outro

Mario de Sá-Carneiro

De bon matinet prenc la sendera que duu al turó amb el piular dels ocells que busquen en la roca la flor que s’acreix en la soledat de l’empolsegat clivell a l’aguait dels insectes que la pol•linitzen mentre aixafe les fulles seques de l’eucaliptus i el cel es fa núvol als marges dels meus pensaments, com llampecs del desig a l’horitzó del dubte. Alce les mans en el combregar de natura, però a la butxaca del meu cor hi ha la clau rovellada que no obrirà més portes a la sang de l’amor ni orificis al baf del misteri.

(de Els colps de la sal, 2012)

LA CLAU DE FOLLIA

They can see that he's just a fool,

And he never gives an answer

The Beatles

Eu não sou eu nem sou o outro

Mario de Sá-Carneiro

Bien temprano tomo el sendero que lleva a la colina con el piar de los pájaros que buscan en la roca la flor que se crece en la soledad de la empolvada grieta al acecho de los insectos que la polinicen mientras piso las hojas secas del eucaliptus y el cielo se llena de nubes en las orillas de mis pensamientos, como relámpagos del deseo en el horizonte de la duda. Alzo las manos en la comunión de natura, pero en el bolsillo del corazón se halla la llave enmohecida que no ha de abrir más puertas a la sangre del amor ni orificios al vaho del misterio.

EL MUR DE LA BOIRA

Imatge presa de la xarxa

EL MUR DE LA BOIRA

Ambre del rosari florit noguera pit

Polat Onat

El temps dorm com una vella ferida en les prestatgeries d’aquesta llibreria esgavellada, mentre la pluja comença a sagnar de nou davant de la porta que s’obri a l’atzucac de les despulles de paraules encofrades, peixos en blanc d’un sol ull que xiuxiueja el viatge humit cap a la soledat. Laberint de la innocència oblidada com flocs de neu enmig dels somnis.

(de Aigües turques, 2010)

EL MURO DE LA NIEBLA

Ámbar del rosario enmohecido nogal pecho

Polat Onat

El tiempo duerme como una vieja herida en los estantes de esta destartalada librería, mientras la lluvia comienza a sangrar de nuevo ante la puerta que da al callejón de los despojos de palabras encofradas, peces en blanco de un solo ojo que susurra el viaje húmedo a la soledad. Laberinto de la inocencia olvidada como copos de nieve entre sueños.

PANTEIX DE LA PLUJA

Imatge presa de la xarxa

PANTEIX DE LA PLUJA

On anava a sentir el dolor dels teus llavis esquerdats com roca de muntanya en línia recta cap al món com deixalles de flama i eliminar la sagnia de fums amb les mans que drenen la terra i s’enjogassen amb el ganivet dels somnis

(de Els colps de la sal, 2012)

JADEO DE LA LLUVIA

Dónde iba a sentir el dolor de tus labios agrietados como roca de montaña en línea recta hacia el mundo como restos de llama y eliminar la sangría de humos con las manos que drenan la tierra y retozan con el cuchillo de los sueños

MEMÒRIA DEL COIXÍ

Imatge presa de la xarxa

MEMÒRIA DEL COIXÍ

Capçal de luxúria
la regina de la nit.
Ol: guareix l'artriti.

(de Llibre dels haikus, 2010)

MEMORIA DEL COJÍN

Cabezal de lujuria
la reina de la noche.
Huele: sana la artritis.

ENDALT

Imatge presa de la xarxa

ENDALT

De les teues natges
al món hi ha alta finestra.
S'hi enfosqueix l'esme.

(de Els colps de la sal, 2012)

ARRIBA

Y de tus nalgas
al mundo, alta ventana.
Se me oscurece el tino.

Huelga General contra la llamada Reforma Laboral