PAISATGE DELS SENSE NOM
La plugeta que cau suaument damunt del cor ratat
nega el paisatge de sang vida experiència.
Com l'escorpí davall de les pedres vora del foc en cercles del desconsol,
el remolí de les cendres de vil•lans al vent,
l'espantall perdut de les aus carronyeres al llindar dels ulls.
Costa, però, respirar amb els pètals de metralla de sal carrerera:
només ets una gota de rosada damunt del crit de dolor del marbre,
insomni de la revolució de les estàtues enrunades en terra ocre…
(de Aigües turques, 2010)
La llovizna que cae suavemente sobre el corazón desgastado
anega el paisaje de sangre vida experiencia.
Como el escorpión bajo las piedras junto al fuego en círculos del desconsuelo,
la vorágine de las cenizas de vilanos al viento,
el espantajo perdido de las aves carroñeras en el umbral de los ojos.
Cuesta, no obstante, respirar con los pétalos de metralla de sal callejera:
sólo eres una gota de rocío sobre el grito de dolor del mármol,
insomnio de la revolución de las estatuas derrocadas en tierra ocre….
Etiquetas: Pere Bessó, poema