LECTURA DE NI DHOMHNAILL-PERE BESSÓ


And I sing a lullaby
Nuala
Sóc la Temptació,
a les palpentes.
Ja em coneixes.
A voltes sóc l’Eva
de tots els paradigmes,
a voltes la serp del pomer:
Rellisque per la teua rêverie
enmig del dia més lúcid.
Resplendesc com el sol
a l’endins de l’orquídia.
Però no és per turmentar-te
que m’enlaire
fins a l’encop de l’arbre
cada punta d’alba,
sinó per empentar-te
com frec de pètal que fes capotada
als delers de l’amor.
Sóc l’heroïna morta
saltant encara/
des de la vora del pont de la por,
l’única causa que vaja de cacera:
Ets el meu monjo,
el meu apòstol,
el meu sagristà impúdic.
LECTURA DE NI DHOMHNAILL
And I sing a lullaby
Nuala
Soy la Tentación,
a tientas.
Ya me conoces.
A veces soy la Eva
de todos los paradigmas,
a veces la sierpe del manzano:
Me deslizo por tu rêverie
en medio del día más lúcido.
Resplandezco como el sol
Al interior de la orquídea.
Pero no por atormentarte
me elevo
hasta a la copa del árbol
cada punta de alba,
sino por empujarte
como roce de pétalo que diese la cabezada
a los deleites del amor.
Soy la heroína muerta
saltando todavía
desde la orilla del puente del miedo,
la única causa que vaya de caza:
Eres mi monje,
mi apóstol,
mi sacristán impúdico.
Etiquetas: Pere Bessó, poema