LA CRIDA DE LA SANG-PERE BESSÓ
Com aigua engorgada, els bons temps d’antany
Arif Damar
L’honor de la sang en la ungla
del menovell
amb la brutícia
que supura el melic
en els capcirons de les llàgrimes.
L’aguait és en sí mateix acceptable:
mitja mort en la rosa,
mitja mort en l’absenta,
semblant al que diria Arif Damar.
Un dia agradable per a gaudir-lo,
però massa vell per a acaronar
les temples de la pluja.
(de Aigües turques, 2010)
LA LLAMADA DE LA SANGRE
Como agua rebalsada, los buenos viejos tiempos
Arif Damar
El honor de la sangre en la uña
del meñique
con la suciedad
que supura el ombligo
en las yemas de las lágrimas.
El acecho es en sí mismo aceptable:
media muerte en la rosa,
media muerte en la absenta,
parecido a lo que diría Arif Damar.
Un día agradable para gozarlo,
pero demasiado viejo para acariciar
los pulsos de la lluvia.
Etiquetas: Pere Bessó, poema