AL TERCER DIA EL MORT MÉS ORNAT PUT-PERE BESSÓ

Marc Chagall, fotografía






AL TERCER DIA EL MORT MÉS ORNAT PUT

Caen todas mis muertes en el espanto

Jacobo Fijman

La nit dels morts vivents.

I la goma de mastegar al retrovisor,

junt a la relíquia,

-un crucifix damunt del tresillo papà, no corregues-

com una hoste venjativa que obrís la porta sense avisar.

Així la taxa revolucionària del poema.

Ara s’està tranquil:

El conill guerrer penjant de l’orella

tibant del ca de caça.

Defensor del seu cau, és fácil

tràngol d’oreneta,

vanitós llorer que emboça la testa.

L’amo de la funerària plega

el seus bafs germànics en pau.

L’optimista diu: les fulles de l’ametler

cauen cada automne,

cada dia hi ha noves efímeres,

és a cada maig que hi ha gladiols…

Mala seràs de guardar.

AL TERCER DÍA EL MUERTO MÁS ORNADO HIEDE

Caen todas mis muertes en el espanto

Jacobo Fijman

La noche de los muertos vivientes.

Y el chicle en el retrovisor,

junto a la reliquia

-un crucifijo sobre el tresillo papá, no corras-

como una huésped vengativa que abriera la puerta sin avisar.

Así la tasa revolucionaria del poema.

Ahora se está tranquilo:

El conejo guerrero colgando de la oreja

tensa del can de caza.

Defensor de su madriguera, es fácil

trance de golondrina,

vanidoso laurel que emboza la cabeza.

El dueño de la funeraria recoge

sus vahos germánicos en paz.

El optimista dice: las hojas del almendro

caen cada otoño,

cada día hay nuevas efímeras,

es en cada mayo cuando hay gladiolos…

Mala serás de guardar.