LA LLUM DE L’ELEGIT

Imatge presa de la xarxa

LA LLUM DE L’ELEGIT

Allò que sé allò que no sé
és dolça ubiqüitat dels llavis
és violència de la carn a trenc d’alba
Et parle, Solitud. en primera persona

(La memòria de l’exili no és al pany de vellut dels mercaders ni al bes de mort en la tela de Tibau, sinó en la carícia humil de la teua mà que resta al mocador del primer amor, al mateix calaix on la besavia guardà la despulla del cordó umbilical)

(inèdit, 12 juny 2011)

LA LUZ DEL ELEGIDO

Aquello que sé aquello que no sé
es dulce ubicuidad de los labios
es violencia de la carne a punta de alba
Te hablo, Soledad. en primera persona

(La memoria del exilio no está en el paño de velludo de los mercaderes ni en el beso de muerte en la tela de Tibau, sino en la caricia humilde de tu mano que queda en el pañuelo del primer amor, en el mismo cajón en donde la bisabuela guardó el despojo del cordón umbilical)

LÍMIT O PERTINENÇA

Imatge presa de la xarxa

LÍMIT O PERTINENÇA

La pierre est-elle plus belle dans le mur?

Michel Deguy

Suposa que remunte l’entropia davall de l’os
car sospite l’instant
que l’arbre barra el bosc de l’horitzó
i ens amaga la llum
-l’àngel i l’escala de Jacob-
el gran foc que ens reagrupa a la nit
en el somni de la revolució
en què, com misteri de pluja,
secretament crec,
i el teu amor només vetlla la rosa visible
als jardins del palau d’hivern
del cor de l’home
que sap que la pedra a la mà
és més bella i pietosa i singular
que al fons del mur dels vells símbols…

LÍMITE O PERTENENCIA

La pierre est-elle plus belle dans le mur?

Michel Deguy

Suponte que remonto la entropía bajo del hueso
pues sospecho el instante
que el árbol barra el bosque del horizonte
y nos oculta la luz
-el ángel y la escala de Jacob-
el gran fuego que nos reagrupa en la noche
en el sueño de la revolución
en el que, como misterio de lluvia,
secretamente creo,
y tu amor sólo vela la rosa visible
en los jardines del palacio de invierno
del corazón del hombre
que sabe que la piedra en la mano
es más bella y piadosa y singular
que en el fondo del muro de los viejos símbolos…