LA LLUM DE L’ELEGIT

Imatge presa de la xarxa

LA LLUM DE L’ELEGIT

Allò que sé allò que no sé
és dolça ubiqüitat dels llavis
és violència de la carn a trenc d’alba
Et parle, Solitud. en primera persona

(La memòria de l’exili no és al pany de vellut dels mercaders ni al bes de mort en la tela de Tibau, sinó en la carícia humil de la teua mà que resta al mocador del primer amor, al mateix calaix on la besavia guardà la despulla del cordó umbilical)

(inèdit, 12 juny 2011)

LA LUZ DEL ELEGIDO

Aquello que sé aquello que no sé
es dulce ubicuidad de los labios
es violencia de la carne a punta de alba
Te hablo, Soledad. en primera persona

(La memoria del exilio no está en el paño de velludo de los mercaderes ni en el beso de muerte en la tela de Tibau, sino en la caricia humilde de tu mano que queda en el pañuelo del primer amor, en el mismo cajón en donde la bisabuela guardó el despojo del cordón umbilical)