MOI NON PLUS

Imatge presa de la xarxa

MOI NON PLUS

el teló baixat en els disturbis de la nit
es reflectia en l'aigua
encens
tots els estels de les portes de la ciutat
fugiren per a escapar de la tristesa
Pelin Okay

Sóc dona d'illot que jau al fons del vaixell badat dels somnis com aquella figureta de cera de Serge Gainsbourg, poupée de cire poupée de son, però ara digues ¿aquest amor que li assignes a la mar -tots els mars són blaus- cap als teus ulls?


(de Aigües turques, 2010)

MOI NON PLUS

el telón bajado en los disturbios de la noche
se reflejaba en el agua
incienso
todas las estrellas de las puertas de la ciudad
huyeron para escapar de la tristeza
Pelin Okay

Soy mujer de islote que yace en el fondo de la resquebrajada vasija de los sueños como aquella figurilla de cera de Serge Gainsbourg, poupée de cire poupée de son, pero ahora dime ¿este amor que le asignas a la mar -todos los mares son azules- cabe en tus ojos?