En este blog podrá leer poemas del poeta valenciano Pere Bessó en catalán y Español/Castellano. También puede leer su vasta obra en su sitio web: http://perebesso.com

martes, 2 de marzo de 2010

LLUNY DE L’ETERNITAT-PERE BESSÓ

Autora de la fotografía: Cristina Lorca Garrido









LLUNY DE L’ETERNITAT









Nous voulons quelque chose comme une fidélité,
Comme un enlacement de douces dépendances,
Quelque chose qui dépasse et contienne l'existence;
Nous ne pouvons plus vivre loin de l'éternité
Michel Houellebecq








Desllorigar l’alba
amb uns versos de Pierre Louys
a la manera sacramentada
de Pedro Calderón de la Barca,
espargits com mesc
a l’entrecuixa de puta vella
al portaló de mil francs antics,
l’alba de parracs de llum pels llavis
que enceten la pregària obscena
a la recerca del do,
l’unt de l’olivella
barallada en el raïm que penja
al cantó de la murada
del poema exsangüe.
La petita mort
del cabrotet per l’orella,
remor a les temples
del trenc d’alba,
els catúfols de la sènia
dels set petits vicis,
l’antic reregust de la set
en sufumigació /
de les set virtuts disseminades:
flor de Jericó,
assutzena,
lliri,
vara de Jessé,
viola
i gesmil,
rosa,
la caricia de pètals despullats
a l’arbreda
a l’aguait
que l’esposa de dolça nissaga
el dolç rebrotí
de la canya de sucre desperté
i no em siga esquívola.








LEJOS DE LA ETERNIDAD






Nous voulons quelque chose comme une fidélité,
Comme un enlacement de douces dépendances,
Quelque chose qui dépasse et contienne l'existence;
Nous ne pouvons plus vivre loin de l'éternité
Michel Houellebecq







Desquiciar el alba
con unos versos de Pierre Louys
a la manera sacramentada
de Pedro Calderón de la Barca,
esparcidos como almizcle
en las ingles de puta vieja
en el portalón de mil francos antiguos,
el alba de harapos de luz por los labios
que inicien la plegaria
a la búsqueda del don,
la untuosidad de la alheña
barajada en el racimo que pende
en la esquina del muro del poema exangüe.
La pequeña muerte
del zarcillo por la oreja,
rumor en las sienes
del romper del alba,
los cangilones de la noria
de los siete pequeños vicios,
el antiguo regusto de la sed
en sahumerio
de las siete virtudes diseminadas:
flor de Jericó,
azucena,
lirio,
vara de Jesé,
alhelí
y jazmín,
rosa,
la caricia de pétalos desnudos
en la arboleda
a la espera
que la esposa de dulce linaje
el dulce vástago
de la caña de azúcar despierte
y no me sea esquiva.

Etiquetas: ,