SUC DE RUDA
SUC DE RUDA
A Francesc Mompó, company.
però sé que la meua ombra,
com les ungles i els cabells
i els pensaments, creix
Ayse Sevim
un vent de lliris de ponent corca l’os de la memòria, desdibuixa l’ombra del muscle carnisser, arrossega el carro de fenàs i acetona per a les ungles del pigall del desig, lliga amb espart mullat el cabell, enruna dèria i cabòria en les mosses dels dits…
( de Aigües turques, 2010)
JUGO DE RUDA
A Francesc Mompó, compañero.
pero sé que mi sombra,
como las uñas y los cabellos
y los pensamientos, crece
Ayse Sevim
un viento de lirios de ponente roe el hueso de la memoria, desdibuja la sombra del hombro carnicero, arrastra el carro de heno y acetona para las uñas del lazarillo del deseo, liga con esparto mojado los cabellos, derroca manía y desazón en las mellas de los dedos…
Etiquetas: Pere Bessó, poema