poema de pere bessó


I ABANDONA UN SENZILL EPITALAMI
A LA PRESÓ DE MONS
UN CAVALIER CHERCHE SEUL LA LUMIÈRE
A Christianne Guiffand
La teua veu descriu en l’aire
una tristesa d’arpegis:
Llavis com versos
es perden en l’arena
lleus.
( de Cenáculo de sombras, 1972/Cenacle d’ombres, 2009)
VERLAINE SE RECONCILIA CON MATILDE MAUTÉ
Y ABANDONA UN SENCILLO EPITALAMIO
EN LA PRISIÓN DE MONS
UN CAVALIER CHERCHE SEUL LA LUMIÈRE
A Christianne Guiffand
Tu voz describe en el aire
Una tristeza de arpegios:
Labios como versos
se pierden en la arena
leves.
Etiquetas: Pere Bessó, poema