TOT NU
Vine a pèrdua de pàmpol,
vine, com es volia el vell depredador dels neguits,
vine amb els temps de les ombres,
Clara d'Ellébeuse,
renovada fetilleria en les aigües de l'Àngelus,
fes-me l'amor al vell jardí de les ànimes malencaminades,
al vell racó de tulipes,
si encara ets llumeneta de tots sants,
jo t'hi espere, com Francis,
tot nu, i el regal del teu dibuix
al calendari d'altre temps.
(inèdit, 29 juny 2011)
Ven hasta el pierde del pámpano,
ven, como quería el viejo depredador de los desasosiegos,
ven con los tiempos de las sombras,
Clara d'Ellébeuse,
renovado hechizo en las aguas del Ángelus,
hazme el amor en el viejo jardín de las ánimas descarriadas,
en el viejo rincón de tulipanes,
si todavía eres lucecilla de todos los santos,
yo allí te espero, como Francis,
enteramente desnudo,
y el regalo de tu dibujo
en el calendario de otra época.
Etiquetas: Pere Bessó, poema