PLANYÍVOL

Imatge presa de la xarxa

PLANYÍVOL

Jo era un ocell sense ales

tots els jardins són teus

Müslüm Yücel

Ja no resta cap amagatall de seda als temps dels rius que baixen de la muntanya amb silencis que sagnen empremtes de la consciència en reixats de fil d’aram palpebres del somni mateix en faisó de serpent

la son eterna,
la son de l’aigua:

la nit de l’ànima
el pou cec
el temps de Gazel
l’arcàngel de les ombres

l’ocell sense ales de branca en branca fregant-se llastimosament en el ventre de l’amiga

(de Aigües turques, 2010)

LASTIMOSO

Yo era un pájaro sin alas

todos los jardines son tuyos

Müslüm Yücel

Ya no queda ningún escondrijo de seda en los tiempos de los ríos que bajan de la montaña con silencios que sangran huellas de la conciencia en alambradas párpados del propio sueño en forma de serpiente

el sueño eterno,
el sueño del agua:

la noche del alma
el pozo ciego
el tiempo de Gazel
el arcángel de las sombras

el pájaro sin alas de rama en rama rozándose lastimosamente en el vientre de la amiga