En este blog podrá leer poemas del poeta valenciano Pere Bessó en catalán y Español/Castellano. También puede leer su vasta obra en su sitio web: http://perebesso.com

lunes, 22 de febrero de 2010

LA PRINCESA BLAVA-PERE BESSÓ

I de la llinda se m’esborren tots els panys
de la teua apegalosa estació en fuita.
Autor de la fotografía: José Luis Santamaría Sancho





LA PRINCESA BLAVA







Però, com deia la Roser,
jo no sóc la nina de la faldella
prisada, que ja ho voldries,
per molt que la mare plorara
la segona vergonya
prou abans del nostre mutu renaixement,
així que pots deixar per a un altre dia
una miqueta més solemne
les mostres equívoques d’equitació:
no seràs mai genet de vigorosa euga.
No em destarifaré, doncs,
amb l’estreny dels teus braços,
ni em fregaràs els llavis amb l’escuma
de tanta boca en aplicada celebració
de disciplinant novella,
amb el fuet de la llum i la brida.
No siga
que la curiositat em desficie el sentit
a guitzes
i comence a despullar les teranyines d’estels
als ulls que em demanen, camp a través,
llençols de batalla.
I el beuratge agradós
d’una boca besada barrine la porta
de la mixtificació als delicats
encaixos veronesos.
I de la llinda se m’esborren tots els panys
de la teua apegalosa estació en fuita.

(de Només per a dones, 2009)







LA PRINCESA AZUL






Pero, tal como decía Rosario,
yo no soy la niña de la faldita
plisada, que ya te gustaría ,
por mucho que la madre llorara
la segunda vergüenza
bastante antes de nuestro mutuo renacimiento,
así que puedes dejar para otro día
un poco más solemne
las muestras equívocas de equitación:
no serás nunca jinete de vigorosa yegua.
No me alocaré, pues,
con el apretujón de tus brazos,
ni me rozarás los labios con la espuma
de tanta boca en aplicada celebración
de disciplinante nueva,
con el látigo de la luz y la brida.
No vaya a ser
que la curiosidad me desasosiegue el sentido
a coces
y comience a desnudar las telarañas de estrellas
en los ojos que me piden, campo a través,
sábanas de batalla.
Y el brebaje agradable
de una boca besada barrene la puerta
de la mistificación en los delicados
encajes veroneses.
Y del umbral se me borren todos los cerrojos
de tu pegajosa estación en huida.

Etiquetas: ,