En este blog podrá leer poemas del poeta valenciano Pere Bessó en catalán y Español/Castellano. También puede leer su vasta obra en su sitio web: http://perebesso.com

miércoles, 27 de octubre de 2010

PARÀFRASI DE JEAN LAUGIER

imagen tomada de la red





PARÀFRASI DE JEAN LAUGIER



El teu cos silenciós com el vol de la merla en nit fosca ha desvetlat el misteri de la forest i les seues estàtues de marbre delerava el darrer viatge a la sumitat de la tardor m’adelitava en els rius blasmats dels ulls mentre la mà calda guaitava la música dels arbres sense nom apàtrides car el conhort dels seu natural encís ens ha ensenyat els camins imminents de la partença un llarg besllum de veus un llarg esclafit tan sols per a la pronúncia d’un mot tan vell com exacte semblant a la petjada del temps i és que Ella ha llançat la fredor del pou d’ametlla amb el somriure antic l’esguard buit de mort em deslliure del xiuxiueig d’ales i cames assedegades a l’abric de la darrera collita mentre el tremor dels baladres l’angúnia estimares la tempesta els prats el record del blat els teus cabells encara cerques bastir el sostre amb la fortalesa del salze penjat a la vora dels joncs la pedra de l’angle del silenci l’avanç d’un dolor massiu i irremeiable colps de la barra de ferro les pluges de sang les plagues de la carn insotmesa les nostres viles dreçades de matinet per a les bèsties de càrrega




(Octubre, 2010)




PARÁFRASIS DE JEAN LAUGIER



Tu cuerpo silencioso como el vuelo del mirlo en noche obscura ha desvelado el misterio del bosque y sus estatuas de mármol ansiaba el último viaje a la cima del otoño me deleitaba en los ríos en vituperio de los ojos mientras la mano calda acechaba la música de los árboles sin nombre apátridas pues el consuelo de su natural encanto nos ha enseñado los caminos inminentes de la partida un largo destello de voces un largo estallido tan solo para la pronunciación de una palabra tan vieja como exacta semejante a la pisada del tiempo y es que Ella ha lanzado el frío del pozo de almendra con la sonrisa antigua la mirada vacía de muerte me libro del susurro de alas y piernas sedientas al abrigo de la última cosecha mientras el temblor de las adelfas la angustia amaste la tormenta los prados el recuerdo del trigo tus cabellos todavía buscar levantar el techo con la fortaleza del sauce colgado a la orilla de los juncos la piedra del ángulo del silencio el adelanto de un dolor masivo y irremediable golpes de la barra de hierro las lluvias de sangre las llagas de la carne no sometida nuestras ciudades alzadas de buena mañana para las bestias de carga

Etiquetas: ,