En este blog podrá leer poemas del poeta valenciano Pere Bessó en catalán y Español/Castellano. También puede leer su vasta obra en su sitio web: http://perebesso.com

lunes, 28 de septiembre de 2009

PERFUM DE FRAU-PERE BESSÓ

..."com si el besllum que s’hi penja
vingués dels records dels arbres llunyans."







PERFUM DE FRAU





If you're standing in front of a classroom trying to
explain the meaning of life, and you don't know the
names of the trees in your backyard, you're a fraud.
Sam Pickering




Passet a passet, si vols, des de l’alta finestra
cap a l’humit i relliscós pis de retalls de fira,
caminant pels silencis de llicorella fins a la golfa
on s’amunteguen els trastos tabalejants de la memòria,
fins a acabar becant a l’escala de fusta de vaixell de guerra
junt a la natura morta de pomes, codonyats
i l’ampolla de misteleta del desert de les Palmes,
el poema amagat de la Janet Fisher a la butxaca del pit.
Mentrestant el vent bufa els pètals descolorits
del camafeu de flors de nit en desamor
pels taulers ennegrits de la pensió de l’ànima corcada.
De vegades, però, la pluja resplendeix
a les casseroles de la cuina
i l’agrunsadora del jardí,
com si el besllum que s’hi penja
vingués dels records dels arbres llunyans.




PERFUME DE FRAUDE



"If you're standing in front of a classroom trying to
explain the meaning of life, and you don't know the
names of the trees in your backyard, you're a fraud."
Sam Pickering





Pasito a pasito, si quieres, desde la alta ventana
hacia el húmedo y resbaladizo piso de retales de feria,
caminando por los silencios de pizarra hasta el desván
donde se apilan los trastos atabaleantes de la memoria,
hasta acabar dormitando en la escalera de madera
de buque de guerrajunto al bodegón de pomas, membrillos
y la botella de mistela del desierto de las Palmas,
el poema escondido de Janet Fisher en el bolsillo del pecho.
Mientras el viento sopla los pétalos descoloridos
del camafeo de dondiegos en desamor
por los tablones ennegrecidos de la pensión
del alma carcomida.
Pero a veces la lluvia resplandece
en las cacerolas de la cocina
y el columpio del jardín,
como si el trasluz que allí cuelga
viniera de los recuerdos de los árboles lejanos.

Etiquetas: ,

4 comentarios:

Blogger genetticca ha dicho...

Opino, de la manera mes humil, que la traducció a altres llengües espatlla l'original.
El sentiment i l'expressió estan lligats al ritme i la cadència, també la força expressiva.
No són, en castellà, pomas. són manzanas .
Jo vaig intentar traduir a Miguel Hernàndez al català i et ben prometo que es desmereixia tot.
No obstant la teva poesia en català ,m'impressiona per la seva natural versatilitat.

Una abraçsada

28 de septiembre de 2009, 19:49

 
Blogger Francesc Mompó ha dicho...

"De vegades, però, la pluja resplendeix" i ens duu notícies d'endins i, si més no, en aquest moment fruitem; tot i que siga efímerament.
Preciós
Salut i Terra

28 de septiembre de 2009, 20:13

 
Blogger Pere Bessó ha dicho...

Estimada genettica:
No et manca raó, però hauràs de comprendre que des d' El Salvador estant (o l'Argentina, per posar exemples), per molt que els agrade Serrat, els costa arribar a la poesia en català. I preferesc traduir-me jo que no deixar-me en mans de qualsevol (alguna experiència frustrant m'avala). Ara bé, m'encanta que t'agrade l'original català, que és allò que m'importa.
I sense ànim de fer aigua de cistella de vim, en caatellà, amiga, hu ha "pomos", "pomas" y "manzanas". La forma poma és culta, d'acord, però existeix i m'hi acull: per allò de les "pomas" barroques de les noies fadrines que cantaren, Góngora o Quevedo...
Així doncs, "las manzanas de Tántalo" alternaren en bon castellà dels clàssics del segles XVIé i XVIIé -fins i tot del s.XVIIIé, Moratín...- amb "pomas".
Per cert, enllà de l'ètim llatí pomum,i de la deessa dels fruits, Pomona, et regale un pomell de flors de nit (dondiegos de noche, en castellà)virtual per a fer-te la benvinguda,genettica.
T'oferesc la meua amistat d'un germà de llengua valencià.
Pere.

28 de septiembre de 2009, 22:47

 
Blogger Pere Bessó ha dicho...

Gràcies, Paco, pel breu però intens comentari. És cert que els grans poetes han sabut reelaborar el tractament de la pluja amb els efímers. A anys-llum dels mestres que m'assenyalen la drecera, jo tracte d'assolir l'instant de resplendent il·luminació (per a albirar cels i inferns).
Tu que seguiràs sent un enamorat d'Isidor Ducasse ben saps allò que vull dir ací i ara.
Una forta abraçada, amic.
Pere

28 de septiembre de 2009, 22:55

 

Publicar un comentario en la entrada

Suscribirse a Enviar comentarios [Atom]

<< Página principal