LITÚRGIA DE LA PLUJA-PERE BESSÓ
Per a Tomás Hernández.
L'énigme c'est, toujours, que le mot douleur ne fait pas mal, que
Michel Deguy
Dejo que hablen las cosas
No lo que pienso acerca de las cosas
Jenaro Talens
Sona, indiferent i llunyà,
Pachelbel,
l’eco de la mateixa memòria desposseïda,
el foc arrabassat al corral d’altri.
Mon pot,
el canon burlat,
la joia de l’amor a destemps,
la cendra de la xapa vella a la cambra contigua.
A aquest endimoniat amic de cucanyes
no li deien Ausiàs March.
LITURGIA DE LA LLUVIA
Para Tomás Hernández
L'énigme c'est, toujours, que le mot douleur ne fait pas mal, que
Michel Deguy
Dejo que hablen las cosas
No lo que pienso acerca de las cosas
Jenaro Talens
Suena, indiferente y lejano,
Pachelbel,
el eco de la propia memoria desposeída,
el fuego arrebatado en el corral de otro.
Mon pot,
el canon burlado,
el júbilo del amor a destiempo,
la ceniza de la chapa vieja en la habitación contigua.
A este endemoniado amigo de cucañas
no le llamaban Ausiàs March.
Etiquetas: Pere Bessó, poema
4 comentarios:
"Dejo que hablen las cosas
No lo que pienso acerca de las cosas"
Una rosa seria una rosa encara que no tingués aquest nom, diu la Julieta de Shakespeare.
El cànon de Pachelbel és deliciós, però em sembla que et refereixes al cànon amb el que no sóc d'acord, relacionat segurament amb "la joia de l'amor a destemps", sota la pluja: "el cànon burlat" es referiria a això, l'anar contracorrent.
"A aquest endimoniat amic de cucanyes
no li deien Ausiàs March". Aquest jugador no té un nom de clàssic, no seria dins el cànon.
Provo de seguir-te, però la teva producció és molt gran.
1 de octubre de 2009, 13:52
Senzillament llegir de quan en volta un text del Pere, perquè et ve de gust ja és important per a mi, i per a sentir-me prou pagat, amiga.
Ja he fet el paquet postal perquè isca demà de correus de Mislata cap a tu.
Una abraçada amical-
Pere.
1 de octubre de 2009, 22:31
Pere:
Un tòpic clàssic com és l'amor fora de temps que esdevé paraula renovada. Un simbolisme críptic en els elements. Cànon, cucanya, Ausias March. Símbols que requereixen ser estudiats amb deteniment per a extraure els seus significats. Polisèmia, multiplicitat.
Una abraçada
Ana
3 de octubre de 2009, 11:09
Des de la perifèria: una vasca escrivint en català. Ben fet, An(n)a, que t'estàs guanyant la bellesa del teu nom en la dolça llengua d'Ausiàs...
L'amor fora de temps, ai
I doncs!
3 de octubre de 2009, 19:54
Publicar un comentario
Suscribirse a Enviar comentarios [Atom]
<< Inicio