ALBA ROJA-PERE BESSÓ

Imagen tomada de la red








ALBA ROJA

Els teus llavis resten freds i l’aurora
Serà un mocador un en un front enfebrit.
Adam Zagajewski

El desig de la mort és més que un pacte,
una rancúnia a la manera de la lliura amb les fulles d’herba,
sempre l’antiga visita inoportuna,
massa prompte.
A la tardor,
relectura forçada del simbolista de Mézières.
Les magnòlies encara rompen botons,
després dels seixanta-quatre,
escampen les camises de les vèrgens que passetgen
als afores del capvespre,
les abelles del petit déu amb l’arc i les fletxes
encara bufen el brou escalfat de l’estat ideal,
les baies de sobte esclaten amb el fulgor dels penis
als maduixars
i el vent com una deu d’orgues líquids raja.
La gènesi del seny destrueix els somnis,
l’arbre de les memòries.
L’avorriment alié penetra en la callada lletania del bosc,
insinua la plaga de les analogies:
la flauta,
la carn,
el mesc de les putes velles,
aigua de borraines,
puntes de lletsons,
els crus udolaments de la carn de bou amb rovell d’ou.
La tardor esgarrifa les fulles rosàcies de les magnòlies,
els noms ocults,
àngels o mans,
el fruit de la magrana agra a la vora del camí,
exampla i cobreix els màrgens de les cequioletes del cor,
els senderois on no arriba la gespa,
extingeix els llums als picadors de mans,
la moradura dels llavis,
soscava la saba,
la sang de vetlla embriaga,
el raïm de cep,
l’ungüent,
les ribes salvatges,
els rius grocs del poema de Cremona,
els cadàvers de maregassa que segueixen el curs dels dies,
llim, lava, esllavissada, raig.
És la còpia de la tardor exsangüe,
fluid estavellat contra el tapial de les roses,
coltells de l’àngel blau que anuncia visita a Else pàl·lida,
la del piano que lluu l’esclat de vellut,
la que dalla els noms de l’amor,
els matolls de zitzània amb la falç esmolada,
l’alé de jacints junt als fanals de l’església dels sants innocents.
El bitllet d’amor en comiat de rodalies,
el dorment de la vall esperant la darrera campanada,
l’as trocat,
el tret successiu,
l’embalum de la cama gangrenada a volta de correu.



(de Les roses de Lancelot, 2006)

ALBA ROJA

Els teus llavis resten freds i l’aurora
Serà un mocador nu en un front enfebrit.
Adam Zagajewski

El deseo de la muerte es más que un pacto,
un rencor a la manera de la libra con las hojas de hierba,
siempre la antigua visita inoportuna,
demasiado pronto.
A otoño,
relectura forzada del simbolista de Mézières.
Las magnolias aún rompen botones,
después de los sesenta y cuatro,
esparcen las camisas de las vírgenes que pasean
a las afueras del atardecer,
las abejas del diosecillo con el arco y las flechas
todavía soplan la sopa escaldada del estado ideal,
las bayas de pronto irrumpen con el fulgor de los penes
en los fresales
y el viento como una fuente de órganos líquidos mana.
La génesis del juicio destruye los sueños,
el árbol de las memorias.
El aburrimiento ajeno penetra en la callada letanía del bosque,
insinúa la llaga de las analogías:
la flauta,
la carne,
el almizcle de las putas viejas,
agua de borrajas,
puntas de cerrajas,
los crudos aullidos de la carne de buey con yema de huevo.
El otoño desgarra las hojas rosáceas de las magnolias,
los nombres ocultos,
ángeles o manos,
el fruto de la granada borde a la orilla del camino,
ensancha y cubre los márgenes de las hijuelas del corazón,
los senderos donde no llega el césped,
extingue las luces en los palmeadores de manos,
la moradura de los labios,
socava la savia,
la sangre de víspera ebria,
el racimo de cepa,
el ungüento,
las orillas salvajes,
los ríos amarillos del poema de Cremona,
los cadáveres de mar gruesa que siguen el curso de los días,
limo, lava, corrimiento, rayo.
Es la copia del otoño exangüe,
fluido estampado contra el tapial de las rosas,
cuchillos del ángel azul que anuncia visita a Else pálida,
la del piano que luce el estallido de velludo,
la que dalla los nombres del amor,
los matojos de cizaña con la hoz afilada,
el aliento de jacintos junto a los fanales de la iglesia de los santos
[inocentes.
El billete de amor en despedida de cercanías,
el durmiente del valle esperando la última campanada,
el as trucado,
el tiro sucesivo,
el bulto de la pierna gangrenada a vuelta de correo.