AMB FLORS A MARIA

Autor de la fotografía: Don Monolo Ruano








AMB FLORS A MARIA

A Marisol Waxman

Si renegues d’aquesta tribu
tan civilitzada
perquè ja no hi ha cap cuc de seda
que et posseïsca,
ni la confessió tardívola abasteix aloses
per a la nit darrera, esmerles
que gratifiquen el nou dia,
ni els trencs dels llavis que ara segelles
amb xocolatetes
són empremtes del foc que antany s’omplien
d’ales,
podràs llavors cercar les veus enyoradisses
pels passadissos
que diguen el teu nom captaire de l’oblit
i jaure orgullosa, indisciplinada,
a l’aguait de la inconeguda benjamina en vena
que obscurisca els escalons de la taca
més íntima:
ascendir amb prou faena, o sobrada,
envers les primeries o l’el·lipsi
d’aquelles que ara només són, carall,
delmes d’estiu?


(de Només per a dones, 2008/2009)

CON FLORES A MARÍA

A Marisol Waxman

Si reniegas de esta tribu
tan civilizada
porque ya no hay ningún gusano de seda
que te posea,
ni la confesión tardía consigue alondras
para la noche última, mirlos
que gratifiquen el nuevo día,
ni los despuntes de labios que ahora sellas
con chocolatinas
son huellas del fuego que antaño se cumplían
de alas,
podrás entonces buscar las voces añoradizas
por los pasillos
que digan tu nombre pedigüeño del olvido
y yacer orgullosa, indisciplinada,
al acecho de la desconocida benjamina en vena
que oscurezca los escalones de la mancha
más íntima:
ascender con dificultad, o sobradamente,
hacia las primicias o la elipsis
de aquéllas que ahora sólo son, carajo,
diezmos de estío?