En este blog podrá leer poemas del poeta valenciano Pere Bessó en catalán y Español/Castellano. También puede leer su vasta obra en su sitio web: http://perebesso.com
Ilustración tomada de la red
Etiquetas: Pere Bessó, poema
entrada de Pere Bessó a las
8/15/2010 12:02:00 a. m.
Pere Bessó, (València, 1951). Licenciado en Filología Moderna. Catedrático de Lengua y Literatura Españolas en el IB de Mislata. Publicó, inicialmente en castellano, una plaquette "Cenáculo de Sombras" (1972) y un poemario "Imágenes" (1976) perteneciente a una trilogía que el autor dejó inédita. Participó activamente en la movida generacional de la poesía de los 70: dirigió la revista de poesía "Múrice" i animó amb Carme Soto, Marc Granell y tantos otros las tertulias de "Almirante", "San Patricio", "Ascot", etc... Codirigió la colección de poesía "Lindes" con los profesores universitarios y poetas Ricardo Arias y Ricardo BelIveser, y "Fuentearnera" con el profesor, editor y poeta Amós Belinchón.
Suscribirse a
Entradas [Atom]
5 comentarios:
Me hubiera gustado ver las imagenes, pero mi internet, anda muy malo, sobre lo que escribiste me llamo mucho la atención besitos :D
15 de agosto de 2010, 4:56
Querida Fay: En la red hay preciosas imágenes si buscas "Masquerade" o "Mascarada", y no sólo de ´máscaras, caretas o antifaces venecianos. Yo hube de escoger.
En cuanto al haiku celebro que te llamase la atención. Enmascaramos la tristeza a menudo, aunque sea ante un extraño. Pudor, dicen, ay.
Gracias por los besitos. Te mando un mimín, que se ve que volvemos intermitentemente a la niñez.
Pere
15 de agosto de 2010, 6:42
Molt bo! Tots d'alguna manera acabem amagant els sentiments rere un màscara intentant mostrar a la reata de la gent que ens envolta una imatge més endolcida, però sempre hi ha un gest que acaba per fer acte de presència com aquest llavi que es blega convertint-se en un clar indici de la tristor que el passant amaga.
M'estic adonant del teu còmput: 5/7/5. Crec que dona molt més joc que el de 4/6/4
Moltes gràcies
15 de agosto de 2010, 8:17
Este comentario ha sido eliminado por el autor.
15 de agosto de 2010, 8:52
Un passant que por ser un mateix, benvolguda Joana.
Ah, el còmput. Això és qüestió d'asimetries i reencontres entre el castellà i el català a l'hora de trobar el punt escaient de la musicalitat i el ritme. Tota la raó quan has vist que el me joc és 5/7/5, amb escansió, això sí, a la catalana. I és veritat, allò que dius, a mi, almenys, em dóna més joc, tot i que s'accepte que el vers més curt i tradicional és el tetrasíl·lab. I que aquest, doncs, ha de combinar necessàriament amb l'hexasí.lab...
Al capdavall, l'opció destriada que a tu més et faça serà la correcta.
Pel que fa a la teua lectura, què he de dir-te? Encertes de plena ullada.
Una abraçada, i gràcies, Joana, per passar. I celebre haver-te trobat al bloc de l'amiga Helena Bonals, una delitosa joieta.
Besars i petonets.
Pere
15 de agosto de 2010, 8:58
Publicar un comentario
Suscribirse a Enviar comentarios [Atom]
<< Inicio