DAVALL DE L’HERBA FREDA (SEGONA LECTURA D’ÜLKU TAMER, 1937)-PERE BESSÓ

ÜLKU TAMER

DAVALL DE L’HERBA FREDA
(SEGONA LECTURA D’ÜLKU TAMER, 1937)

I
Tota la vida he destriat la gebrada.
El sol, ai las, també.

2
Sofreix-la a la telleda
nugat a una tília argentada.
En tancar el seu somni
els ulls suaument…

3
El cel és començ fins a la fi
dels meus peus.

4
La pluja en la neu,
pèl de palla,
el peix roig
amb plomes en les escates de la fuita:
el teu nom continuarà en terra
entre les llavors del poema en blanc.

5
Com l’hivern,
l’amor vesteix els besllums en el principi,
camina amb una espasa que fendeix l’arc del cel
i cobra el seu guany en la tomba de la soledat.


(de Aigües turques, 2010)

BAJO LA HIERBA FRÍA
(SEGUNDA LECTURA DE ÜLKU TAMER, 1937)

I
Toda la vida elegí la escarcha.
El sol, ay, también.

2
Súfrela en el bosque de tilos
atado a una tilia argentada.
Al cerrar su sueño
los ojos suavemente…

3
El cielo es comienzo hasta el fin
de mis pies.

4
La lluvia en la nieve,
pelo de paja,
el pez rojo
con plumas en las escamas de la huida:
tu nombre seguirá en tierra
entre las semillas del poema en blanco.

5
Como el invierno,
el amor viste los destellos en el principio,
camina con una espada que hiende el arco iris
y cobra su ganancia en la tumba de la soledad.