TEMPS DE PLUGES

Imatge presa de la xarxa

TEMPS DE PLUGES

Loneliness is the season,
Where ‘flowers themselves bunch up.'
Edip Cansever,
(traduït a l’anglés per Murat Nemet-Nejat)

No t'he vist en el llarg passeig per la carretera sinó en els vidres trencats de la pluja car la febre dels teus llavis es compassa al batec dels núvols que anuncien aparició de xafegades i estrena de llarg del teu nom aquesta nit mai més el color del món per primera volta en la flor del parrac com la boira creixes dins de mi des del mateix vaixell de l'edat a la deriva com la boira t'esmunys davall dels meus peus l'aleteig de la sang les maneres de la tardor folla fuita d'espills i galtes en el cantar dels capvespre arribaràs potser al meu pati interior per a jaure a l'ombra dels seus arbres i contemplar el rierol que s'escola per les ungles de la soledat fins a esgarripar les darreres llums que vagaregen endalt com els vençuts que guarden l'escuma junt a les despulles dels qui no gosen tocar el fons de les arenes les graves del cor





(de Aigües turques, 2010)

TIEMPO DE LLUVIAS

Loneliness is the season,
Where ‘flowers themselves bunch up.'
Edip Cansever,
(traduït a l’anglés per Murat Nemet-Nejat)

No te he visto en el largo paseo por la carretera sino en los vidrios rotos de la lluvia pues la fiebre de tus labios se acompasa al latido de las nubes que anuncian aparición de chubascos y puesta de largo de tu nombre esta noche nunca más el color del mundo por vez primera en la flor del harapo como la niebla creces en mí desde el propio barco de la edad a la deriva como la niebla te deslizas bajo mis pies el aleteo de la sangre las maneras del otoño loca fuga de espejos y mejillas en el cantar de los atardeceres llegarás acaso a mi patio interior para yacer a la sombra de sus árboles y contemplar el arroyo que se cuela por las uñas de la soledad hasta desgarrar las últimas luces que vagan en lo alto como los vencidos que guardan la espuma junto a los despojos de quienes no osan tocar el fondo de las arenas las gravas del corazón