SET ESCLATS DES DEL PENYA-SEGAT

Imatge presa de la xarxa

SET ESCLATS DES DEL PENYA-SEGAT

Flors d’estació de magrana al meu pit.
Çigdem Sezer

I
Els meus versos més menyspreables infanten en el penya-segat, tot obrint amb el ganivet del deseixement una bretxa enmig de les ones.


II
El poema del color de la flor del safrà de seguida agosteja el seu sentit.


III
Saps de l’existència de la pluja i de l’escorpió de terra lívida en l’incendi de la carícia en les mans.


IV
La mort s’ns antulla precoç com les aigües de la caixa de música al bell mig dels lilàs.


V
Una bomba esclata en l’absència del fill semblant al malson que llostreja.


VI
Em desperte de matí en l’alt, com els ocells de l’alba volant davall de la teulada del món.


VII
No siga que el viatge només paraula, desolat pit.



(de Aigües turques, 2010)

SIETE DESTELLOS DESDE EL ACANTILADO

Flores de temporada de granada en mi pecho
Çigdem Sezer

I
Mis versos más despreciados dan a luz en el acantilado, abriendo con el cuchillo del desvelo una brecha en media de las olas.


II
El poema del color de la flor del azafrán enseguida agostea su sentido.


III
Sabes de la existencia de la lluvia como un escorpión de tierra cárdena en el incendio de la caricia en las manos.


IV
La muerte se nos antoja precoz como las aguas de la caja de música entre lilas.


V
Una bomba estalla en la ausencia del hijo pareciera la pesadilla al amanecer.


VI
Me despierto una mañana en lo alto, como los pájaros del alba volando bajo el techo del mundo.


VII
A menos que el viaje sólo palabra, desolado pecho.