CARAGOLA
Escuma de llum
als estralls de la campana,
mut tritlleig de nacre.
(de Llibre dels haikus, 2010)
Bruma de luz
estraga la campana:
repica el nácar.
Etiquetas: Pere Bessó
En este blog podrá leer poemas del poeta valenciano Pere Bessó en catalán y Español/Castellano. También puede leer su vasta obra en su sitio web: http://perebesso.com
Etiquetas: Pere Bessó
4 comentarios:
Quina sonoritat té en valencià. Sembla que s'hi sent i tot la caragola!!!
21 de enero de 2012, 9:53
Gràcies, Joana. Això justament és el que pretenia.
Beset.
Pere.
21 de enero de 2012, 11:28
És un dels meus motius preferits, la caragola, amb un tractament original en el teu poema. L'escuma sonora que recorda l'antiga llum, i el mut, insignificant tritlleig del nacre, detall pres per la caragola sencera. Allò més gran en allò més petit.
22 de enero de 2012, 20:18
Helena: el so de la nostra vida, semblant al xiuxeig de la caragola en la mar de l'existència plena. Ho has dit ben claret.
Un besar.
Pere.
23 de enero de 2012, 11:30
Publicar un comentario
Suscribirse a Enviar comentarios [Atom]
<< Inicio