LECTURA DE GEORGHE TOMOZEI

Imatge presa de la xarxa

LECTURA DE GEORGHE TOMOZEI

L'atleta dels lliris se n'ix de la sendera del real amb l'esperit de l'infant que juga a la guerra i exili dels mots amb les papallones del somni:
solc de la taula que bombolla antigues rialles de fusta,
pa de fogassa per a la fam silenciosa de la mare morta,
crosta de l'anell robat en el bolic de la casamata de llavis de plastilina,
pètal ambigu de la solitud del poeta soldat en la terra dels gemecs de rabassa calcinada.
Al pit despullat de l'atleta dels lliris frega l'ala de papallona com l'alé de la més suau mortalla.


(de A colps de sal, 2012)

LECTURA DE GEORGHE TOMOZEI

El atleta de los lirios se aparta del sendero de lo real con el espíritu del niño que juega a la guerra y exilio de las palabras con las mariposas del sueño: surco de la mesa que burbujea antiguas risas de madera,
pan de hogaza para el hambre silenciosa de la madre muerta,
costra del anillo robado en el petate de la casamata de labios de plastilina,
pétalo ambiguo de la soledad del poeta soldado en la tierra de los gemidos de tocón calcinado.
En el pecho desnudo del atleta de los lirios roza el ala de mariposa como el aliento de la más suave mortaja.