JOTACÉ

Imatge presa de la xarxa

JOTACÉ

Els comandant rebel, alguns banquers i la troupe egrègia canten beguts dempeus amb prou feines davant de la taula de pedres i llosa de fusta d’iroko la cançó més fermosa dels elefants vells en la crescuda del riu mentre els portadors quasibé adolescents deixen esclatar una llum verda als seus cors verges enamorats de la muntanya per a defensar-se del mal d’ull un ninot de palla trenada i fang cuit es trenca a trossos però no hi ha cap altre rimbaud per a salvar en un himne porfidiós tanta vergonya

(de Els colps de la sal, 2012)

JOTACÉ

El comandante rebelde, algunos banqueros y la troupe egregia cantan beodos de pie a duras penas ante la mesa de piedras y losa de madera de iroko la canción más hermosa sobre los elefantes viejos en la crecida del río mientras los porteadores casi adolescentes dejan estallar una luz verde en sus corazones vírgenes enamorados de la montaña para defenderse del mal de ojo un muñeco de paja trenzada y barro cocido se rompe en pedazos pero no hay ningún otro rimbaud para salvar en un himno porfiado tanta vergüenza