En este blog podrá leer poemas del poeta valenciano Pere Bessó en catalán y Español/Castellano. También puede leer su vasta obra en su sitio web: http://perebesso.com

jueves, 27 de agosto de 2009

BESLLUM DE L’ÚLTIMA PRIMAVERA-PERE BESSÓ

Paisaje







BESLLUM DE L’ÚLTIMA PRIMAVERA






Els ocells malenconiosos d’Epping oblidaren
la lírica testamentària dels setanta,
-merles volant cap a la foscor de la nit
a la recerca de la llum extrema-
i ara només resisteixen,
se somorgollen en les branques de l’arbust anònim
per no estavellar-se als cristalls de la finestra enlluernada
dels versos de Marta,
i comproven que la seua sang
espera l’arribada de la maduració del préssec,
mentre recorden la pell de cotó de les antigues germanes,
les gotes esgrogueïdes en l’empenta de les fulles enrunades,
els pètals del cap humiliat que espera l’espasa de l’angel maleït
per fer goig de fals al·leluia,
encara els nostres ocells dormen a punta d’alba
el comiat definitiu
i demanen ser soterrats
mirant cap a la falsa ciutat del fals profeta,
on s’acull la brutícia de l’ala caiguda
que es vol atzucac de les primeres verirats,
esperant emboscats davall de les falgueres seques
mentre l’assaltatombes disfressat de poeta
abraça la rònega ombra de les mimoses…
De: Les roses de Lancelot









VISLUMBRE DE LA ÚLTIMA PRIMAVERA





Los pájaros melancólicos de Epping olvidaron
la lírica testamentaria de los setenta,
-mirlos volando hacia la oscuridad de la noche
a la búsqueda de la luz extrema-
y ahora sólo resisten,
se sumergen en las ramas del arbusto anónimo
por no estrellarse contra los cristales de la ventana deslumbrada
de los versos de Marta,
y comprueban que su sangre
espera la llegada de la maduración del durazno,
mientras recuerdan la piel de algodón de las antiguas hermanas,
las gotas de amarillo deslucido en la huella de las hojas derrocadas,
los pétalos de la cabeza humillada que espera la espada del ángel maldito
por dar gozo de falso aleluya,
todavía nuestros pájaros duermen a romper del alba
la despedida definitiva
y piden ser enterrados
mirando hacia la falsa ciudad del falso profeta,
donde se acoge la suciedad del ala caída
que se quiere callejón ciego de las primeras verdades,
esperando emboscado debajo de los helechos secos
mientras el asaltatumbas disfrazado de poeta
abraza la rala sombra de las mimosas…

Etiquetas: ,

2 comentarios:

Blogger Francesc Mompó ha dicho...

Ai mestre i amic Pere, la forma en el record se'ns presenta més pura.

28 de agosto de 2009, 9:11

 
Blogger Pere Bessó ha dicho...

Així és, Paco, en la majoria de records i enyorances. La llima del temps tot ho mossega. Però en aquest cas jo tinc la sort de conéixer Epping a través de l'experiència de l'amiga Marta Zabaleta, a qui he d'agrair que m'haja fet estimar el seu paisatge adoptiu. I també són els boscos, ai las, de Rod Stewart, te'n recordes? Rod i Jim Capaldi, entre d'altres, han composat temes mentre passetjaven pels Epping's woods.
Una referència, doncs, de la "lírica testamentària dels 7Os".
Una abraçada i un gustet reveure't per ací, cavaller Mompó.
Pere.

28 de agosto de 2009, 10:31

 

Publicar un comentario en la entrada

Suscribirse a Enviar comentarios [Atom]

<< Página principal