DESAMOR I COMIAT DE PAUL ÉLUARD-PERE BESSÓ
Per a Aldo Novelli, amb un blanc de Llançà
Ella té l’aspra mirada
el tacte apegalós
de l’herba esmicolera
al sospir de randa,
el fregall de pèl de dama,
el suro de l’escudella oculta,
l’all de mil dimonis
i les dents corcades
a l’orifici de l’ànima.
DESAMOR Y DESPEDIDA DE PAUL ÉLUARD
Para Aldo Novelli, con un blanco de LLançà
Ella tiene la áspera mirada
de la cabra mocha,
el tacto pegajoso
de la hierba migajera
en el suspiro de encaje,
el estropajo de pelo de dama,
el corcho de la olla oculta,
el ajo de mil demonios
y los dientes picados
en el orificio del alma.
Etiquetas: Pere Bessó, poema
2 comentarios:
Collons, Gal·la, siga quina siga, se n'anà amb el sarró ben ple.
Una abraçada
Salut i Terra
7 de octubre de 2009, 18:02
I si en vol més, que hi torne...
(i, per cert, a aquesta no li deien Ga·la justetament)
Una abraçada renovellada, estimat.
Salut i Diada
Pere
7 de octubre de 2009, 18:32
Publicar un comentario
Suscribirse a Enviar comentarios [Atom]
<< Inicio