EXPLORACIÓ D’UN VERS A L’OASI DE GABÈS-PERE BESSÓ

ILUSTRACIÓN TOMADA DE LA RED







EXPLORACIÓ D’UN VERS A L’OASI DE GABÈS

Sur les bords ravinés

Se dessèchent les ans comme figuiers avares
Tahar Bekri

La nit cau de l’arbre del cel
com estel clivellat
en aigües estancades del desig
Un genet sorprés amb la gota
de mel als llavis
rosada a la carabé de la lluna
damunt del llençol estovat
figa negra de barranc de Gabès
a l’ombra el gra roig de magrana albar
habita l’incendi el límit l’escorça
encén el llumí l’unt de llàntia
de pedra de carbur en aquest vers



(de Quadern de Tunísia, agost, 2009)

EXPLORACIÓN DE UN VERSO EN EL OASIS DE GABÈS

Sur les bords ravinés

Se dessèchent les ans comme figuiers avares
Tahar Bekri

La noche cae del árbol del cielo
como estrella agrietada
en aguas estancadas del deseo
Un jinete sorprendido con la gota
de miel en los labios
rocío en la carabé de la luna
sobre la sábana mullida
higo negro de barranco de Gabès
a la sombra el grano rojo de granado albar
habita el incendio el límite la corteza
enciende la cerilla el unto de lámpara
de piedra de carburo en este verso