En este blog podrá leer poemas del poeta valenciano Pere Bessó en catalán y Español/Castellano. También puede leer su vasta obra en su sitio web: http://perebesso.com

domingo, 2 de mayo de 2010

MORIREM PROMPTE-PERE BESSÓ

Ilustración tomada de la red







MORIREM PROMPTE







Morirem prompte.
Ja la pluja cau més ràpida.
Els vols dels ocells s’afonen
zigazaga endins de la nostra veu.
La guàrdia del pont dels nostres desigs
és reforçada
i han bastit un món de senyals estèrils
als nostres ulls.
Cap salvació de màrfegues no nidificarà
l’estiu de l’alosa als nostres dits
car la la pluja cau molt més àrida.
Només la nit ens manté zelosos
de la febre,
tot destriant el seu més obscur robatge.
Morirem prompte.


(de La terra promesa, 1988)







MORIREMOS PRONTO







Moriremos pronto.
Ya la lluvia cae más rápida.
Los vuelos de los pájaros se hunden
en zigzag dentro de nuestra voz.
La guardia del puente de nuestros deseos
está reforzada
y han edificado un mundo de señales estériles
en nuestros ojos.
Ninguna salvación de jergones nidificará
el estío de la alondra en nuestros dedos
pues la lluvia cae mucho más árida.
Sólo la noche nos mantiene el celo
de la fiebre,
eligiendo su más obscuro ropaje.
Moriremos pronto.

Etiquetas: ,

6 comentarios:

Blogger Ana Muela Sopeña ha dicho...

Pere, lirismo intenso el de estos versos que integran con maestría la emocion de la vida con la inminencia de la muerte.

Sobre el filo de la navaja: vida, muerte, emocion de estar vivos y saber (con certeza) que vamos a morir.

Quizás el instante presente cobra un valor añadido cuando sabemos que la muerte nos persigue...

Belleza en la palabra
Siempre disfruto de tu poesía
Enhorabuena
Una abraçada
Anna

2 de mayo de 2010, 1:58

 
Blogger Amanda ha dicho...

Tan sols un temps,
un lleu alé,
un petit sospir,
com un sonriure que s’apaga
en el joc trencat d’un nen,
així és la vida quan veiem
despuntar l’alba amb la dalla
d’aquella que més temem.

Tanquem el llibre que em escrit
amb llapis, tinta o amb fil or
i ofegem el cor en l’últim crit…
tanca els ulls fill, que ve la mort.

Una abraçada Pere.

2 de mayo de 2010, 10:55

 
Blogger Pere Bessó ha dicho...

Posats a acceptar la comparança, Amanda, en el meu cas comencí volent el fil or, postsimbolisme, ai, i acabe amb filferro que és com nosaltres, els valencians, deiem el fil d'aram.
Des d'on estiga, l'amic Brossa em somriurà, aquest xicot..., potser pensarà
Una abraçada, Pere

2 de mayo de 2010, 11:24

 
Blogger Pere Bessó ha dicho...

Ana/Benvolguda Anna del Nord:
La teua escriptura sempre m'arriba calda des de la pantalla estant.
Gràcies pel mim sostingut, com nota de clavecí.
Un bes d'ona roja.
Pere

2 de mayo de 2010, 11:27

 
Blogger Ana Muela Sopeña ha dicho...

En algun lloc de l'univers la bellesa t'inspira poemes com aquest, Pere.

Les teues paraules contenen l'ànima de les coses i de la vida.

Una abraçada amb llum
Anna

2 de mayo de 2010, 16:24

 
Blogger Pere Bessó ha dicho...

La bellesa es troba pertot, Anna.
Mirem-la.
Pere

2 de mayo de 2010, 21:08

 

Publicar un comentario

Suscribirse a Enviar comentarios [Atom]

<< Inicio