ULLS DE PLUJA
Imatge presa de la xarxa
ULLS DE PLUJA
An ammoniac flower in your button hole
Can Yücel (1926-1999)
(en versió a l'anglés de Ruth Cristie)
Aquest poema fou escrit per a desentranyar bandejar explicar el callament potser per a commemorar la caiguda a degotall del silenci i poder anunciar a la fi que els teus ulls són del color verd de les fulles de cep després de la pluja
(de Aigües turques, 2010)
OJOS DE LLUVIA
An ammoniac flower in your button hole
Can Yücel (1926-1999)
(en versión al inglés de Ruth Cristie)
Este poema fue escrito para desentrañar desterrar explicar el callamiento quizás para conmemorar la caída a goteo del silencio y poder anunciar al fin que tus ojos son del color verde de las hojas de vid después de la lluvia
Etiquetas: Pere Bessó, poema
entrada de Pere Bessó a las
11/05/2010 11:01:00 p. m.
5 comentarios:
Després de la pluja és el millor moment per fer una fotografia, perquè el verd és més nítid, la pluja s'ha emportat la pols. Si els ulls de l'altra persona són així és que la veu poètica hi troba la lucidesa, la bellesa metàforica de l'ambient, sobretot després del goteig del silenci anterior, la impotència per explicar-se.
L'absència de signes de puntuació contribuiria a mostrar inquietud per part de la veu poètica.
Té molta força aquest poema, que parla de la mateixa poesia com tants d'altres ho fan, amb un punt de vista personal.
7 de noviembre de 2010, 19:55
Gracies, Helena:
L'atzar ens permeté la virtualitat poètica de la nostra coneixença. M'agrada llegir els teus comentaris que, a voltes, són ràfegues i tenen la força del vent que arrosega paraules, canyes i fang des del començament del temps.
És cert allò del verd plujós. un verd lluminós que purifica tota mirada.
Content de reveure't per ací.
Una abraçada calda.
Pere.
7 de noviembre de 2010, 21:31
Que maco! Si no participo més sovint és perquè no trobo poemes que pugui comentar des de la meva modesta capacitat. A vegades me'ls miro i res, i això és culpa meva. També sóc més ocupada que abans.
Potser penjaré aquest poema al meu bloc.
8 de noviembre de 2010, 9:30
Cap obligació, bonica, per a mi sempre és un plaer i anar al teu blog i llegir què coses dius dels meus poemes és un tast de pastisset d'ametlla verda per al meu jo privadíssim.
Voldràs rebre una abraçada tendra?
Pere
8 de noviembre de 2010, 23:34
Una abraçada, també!
9 de noviembre de 2010, 9:06
Publicar un comentario
Suscribirse a Enviar comentarios [Atom]
<< Inicio