VEÏNATGE D’INFANTESA

Imatge presa de la xarxa

VEÏNATGE D’INFANTESA

Per a la Coteta Coret

Picture yourself on a train in a station
with plasticine porters with looking glass ties,
suddenly someone is there at the turnstile,
the girl with caleidoscope eyes.
Beatles

A l’altra banda de la llum i a prop del reixat de les belles de nit del carrer de la meua infantesa una nova Alícia aguaita amb la rosa blava de Novalis a les mans el silenci definitiu del foc (el crepitar de la flama del cor nu s’extingí en l’ànsia de la venera nua), car sap que no hi ha cap aixopluc guaridor en els somnis, cap orientació de pètals de sang delitosa a la manera com cantà Teresa Horta, anell de gotes de robins ni gall dels vents amb el seu sospir metàl•lic de trems abans de descendir el darrer esgraó cap a l’esquerda del petit infern enyoradís, una nova Alícia dels ulls de calidoscopi que juga darrere pantalla amb pluja de diamants ombrívols, car sap que no hi ha balancí ni agrunsadora al corral de la lluna que fa nona noneta ni armari de paret on guardar nostàlgies del pardalet que refila la nit absoluta.

VECINAJE DE INFANCIA

Para Coteta Coret

Picture yourself on a train in a station
with plasticine porters with looking glass ties,
suddenly someone is there at the turnstile,
the girl with caleidoscope eyes.
Beatles

Al otro lado de la luz y cerca de la verja de los diegos de noche de la calle de mi infancia una nueva Alícia espera con la rosa azul de Novalis en las manos el silencio definitivo del fuego (el crepitar de la llama del corazón desnudo se extinguió en el ansia de la venera desnuda), pues sabe que no hay refugio sanador en los sueños, orientación de pétalos de sangre deliciosa a la manera que cantó Teresa Horta, anillo de gotas de rubíes ni gallo de los vientos con su suspiro metálico de temblores antes de descender el último escalón hacia la quebradura del pequeño infierno añoradizo, una nueva Alicia de ojos de caleidoscopio que juega tras la pantalla con lluvia de diamantes sombríos, pues sabe que no hay columpio ni mecedora en el corral de la luna que hace nono nonito ni alacena donde guardar nostalgias del pajarillo que rehila la noche absoluta.