LA SAVIESA ES TORNA RETÒRICA
Raïm, figues i falgueres.
(No hi ha problema
en el jacint de la solapa d'Obama:
columna d'aigua, derrota.)
És cert que l'horitzó sagna damunt del pont
les ànimes flames dels treballadors serven les consignes.
Temps de senderes. Remembrar la saga
quan el vent perdrà el cabell llis de la noia de les planes
L'esperit de la nit, però ara no es durà a terme el fusellament dels ostatges ferits al pati de tulipes
Des d'ara és l'instant de l'inici de la terra. Ingesta d'amor al Bòsfor dels Cecs.
(de Aigües turques, 2011)
Vid, higos y helechos.
(No hay problema
en el jacinto de la solapa de Obama:
columna de agua, derrota.)
Es cierto que el horizonte sangra sobre el puente
las almas llamas de los trabajadores mantienen las consignas.
Tiempo de sendas. Recordar la saga
cuando el viento pierda el pelo liso de la muchacha de los llanos
El espíritu de la noche, pero ahora no se llevará a cabo el fusilamiento de los rehenes heridos en el patio de tulipanes
A partir de ahora es el instante del inicio de la tierra. Ingesta de amor en el Bósforo de los Ciegos.
Etiquetas: Pere Bessó, poema
0 comentarios:
Publicar un comentario
Suscribirse a Enviar comentarios [Atom]
<< Inicio