ELS TIL•LERS DE BELLU

ELS TIL•LERS DE BELLU

Sota els til•lers, saücs i plàtans

sento l’eco llunyà de l’elegia

Olga Xirinacs

De bon matí,
som al cementeri ortodox Bellu,
al bell mig dels batecs de Bucarest,
el sol escalfa de valent
amb una llum virtuosa que entronitza l'agost,
el cant de la cornella
i la pau verda dels herbassos.
Elena Liliana ens duu
a visitar la tomba de Mihai Eminescu,
però abans canviarà l’aigua
i les flors dels recipients borsec,
humils búcars en la llosa que colga
les despulles de l’espòs, les candeles
roges i taronges de la meua infantesa
ara damunt de la pedra gran posa,
i em diu a frec d’orella que sota el marbre
hi ha també espai per a ella
i ben aviat al peu del marc un banquet de fusta
per a resguardar, asseguda,
la memòria en cintes
de l’enyorat professor Nicolae Popescu.

(Bucarest 18 agost 2011)

LOS TILOS DE BELLU

Sota els til•lers, saücs i plàtans

sento l’eco llunyà de l’elegia

Olga Xirinacs

De mañanita temprano,
estamos en el cementerio ortodoxo Bellu,
en medio de los latidos de Bucarest,
el sol calienta de lo lindo
con una luz virtuosa que entroniza agosto,
el canto de la corneja
y la paz verde de los herbajos.
Elena Liliana nos lleva
a visitar la tumba de Mihai Eminescu,
pero antes cambiará el agua
y las flores de los recipientes borsec,
humildes búcaros en la losa que cubre
los despojos del esposo, las candelas
rojas y amarillas de mi niñez
ahora sobre la piedra grande pone,
y me dice al oído que bajo el mármol
hay también espacio para ella
y muy pronto al pie del marco un banquillo
de madera para resguardar, sentada,
la memoria en cintas
del añorado profesor Nicolae Popescu.