XLVI-PERE BESSÓ
XLVI
Una pedra de llum per a esmolar el teu coltell de silencis.
(de Mínimals, 1999)
XLVI
Una piedra de luz para amolar tu cuchillo de silencios.
Etiquetas: Pere Bessó, poema
En este blog podrá leer poemas del poeta valenciano Pere Bessó en catalán y Español/Castellano. También puede leer su vasta obra en su sitio web: http://perebesso.com
Etiquetas: Pere Bessó, poema
6 comentarios:
Un fogonazo de luz poética.
Un beso
Ana
2 de noviembre de 2009, 14:02
O un trallazo.
Gracias por tu visita.
Pere
2 de noviembre de 2009, 17:23
El coltell talla el silenci que l'envolta, com la lluna trenca amb la foscor que la vesteix. Una "pedra de llum" podria ser el sol, la vida que il·lumina el coltell, que l'esmola, que el fa brillar. En el fons el coltell seria com la poesia, que trenca amb el silenci que la voldria resignada. El sol ha estat associat en relació a la lluna amb allò que il·lumina quan ja no és de dia, i per tant es tractaria del retorn del passat.
Quanta riquesa en una frase.
2 de noviembre de 2009, 22:58
La pedra de llum, però, és presa com a símbol a partir de la pedra que fa llum o foc del temps del nostres besavis al poble. La pedra, la metxa, que en deien...
3 de noviembre de 2009, 13:32
La pedra foguera: es tracta d'això, segurament, no hi pensava pas. Em descuidava de dir que no és una frase, és un vers!
3 de noviembre de 2009, 15:23
Justament, benvolguda Helena, la pedra foguera. La pedra que cal foc. La pedra que ens enlluerna i il·lumina, ai. La pedreta de llum que amagava la caverna dels sentits, segons Rufus d'Efes.La pirulam o perla, al capdavall, l'ètim originari de kleitoris, codolet de natura per a empatxar l'arribada dels dimonis a través del somni a la virtut de la pubil·la...
Pere
3 de noviembre de 2009, 17:02
Publicar un comentario
Suscribirse a Enviar comentarios [Atom]
<< Inicio