MINIMALISTA-PERE BESSÓ
que en deia a mitja veu en Leonard Cohen.
I wouldn't sleep with you or any man if you paid me
and most of you poets don't have the cash anyway
so please rejoin your fraternal books forever
while you miss in your securest sleep Ms. Rosy-fingered dawn
Bernardette Mayer
Com l’ocell al fil d’aram,
que en deia a mitja veu en Leonard Cohen.
No m’ofusque, amiga:
“L’abdicació del sentiment de la vida
o del pensament no em crea una crisi hepàtica
d’irreparables conseqüències”.
En tot cas, sols el poema hi fracassa.
No cal, doncs, la balada.
Àdhuc el mite del cigne ens ensenya
que un vers lluminós es refreda als llavis
del garçó d’Ida,
en abandonar-hi les cendres de la música dels cossos.
(de Els costums bàrbars, 2003)
MINIMALISTA
I wouldn't sleep with you or any man if you paid me
and most of you poets don't have the cash anyway
so please rejoin your fraternal books forever
while you miss in your securest sleep Ms. Rosy-fingered dawn
Bernardette Mayer
Como el pájaro en el alambre,
que me decía a media voz Leonard Cohen.
No me ofusco, amiga:
“La abdicación del sentimiento de la vida
o del pensamiento no me crea una crisis hepática
de irreparables consecuencias”.
En todo caso, sólo el poema fracasa.
No cabe, pues, la balada.
Incluso el mito del cisne nos enseña
que un verso luminoso se enfría en los labios
del garzón de Ida,
al abandonar las cenizas de la música de los cuerpos.
Etiquetas: Pere Bessó, poema
3 comentarios:
És veritat que "ets poeta, moriràs sense una pesseta".
Com un ocell al fil d'aram, la veu poètica ha volgut ser lliure, tocar ben poc de peus a terra.
El cigne més bell, el vers més lluminós perd bellesa en ser dit ("en els llavis") d'un garçó, d'au en au. En desfer-se de les cendres de la música (el foc) dels cossos, la balada de Leonard Cohen, aconsegueix el minimalisme del títol, el d'abdicar tant de la vida com del pensament.
Per cert, Pere: no m'ha arribat cap llibre teu, i m'hauria fet molta il·lusió. Però si ja me l'has enviat deixa-ho estar, ja me'l compraré.
28 de octubre de 2009, 18:23
Benvolguda Helena:
Tot i que ja t'he fet resposta per correu personal a la qüestió de la ul·lusió, t'agraesc de debó els teus comentaris. Tota lectura fa cara i angle del prisma. Només una apuntació: potser tingues raó en el fet de l'abdicació, però mai del pensament, almenys, líric.
Rep una delicada abraçada.
Pere
31 de octubre de 2009, 12:29
Això de l'abdicació del pensament ho deia en relació a la frase "He arruinado mi vida con la disipación moral a solas en mi rincón" (Dostoievski): es pot prescindir de tot, si cal. Però del pensament líric potser mai, la poesia és per sobre de tot, estic d'acord amb tu.
2 de noviembre de 2009, 13:15
Publicar un comentario
Suscribirse a Enviar comentarios [Atom]
<< Inicio