En este blog podrá leer poemas del poeta valenciano Pere Bessó en catalán y Español/Castellano. También puede leer su vasta obra en su sitio web: http://perebesso.com

lunes, 19 de octubre de 2009

RUE DE LILLE-PERE BESSÓ

La mateixa dona que en els temps dels lliris cantava en els
meus somnis canta ara com una anciana sense sostre
espigolant alguna verdura al mar de contenidors de fem de la ciutat


RUE DE LILLE





You can burn the midnight oil with me as long as you will
Stare out at the moon upon the windowsill, and dream...
Tom Waits


La mateixa dona que en els temps dels lliris cantava en els meus somnis canta ara com una anciana sense sostre espigolant alguna verdura al mar de contenidors de fem de la ciutat la mateixa dona que col·lecciona l’àlbum de records com el xiuxiueig amagat de butxaca de falda de la beata del rosari del darrer divendres de mes de les ànimes en pena em mira amb llàstima tornant-me el cimbell d’un lent ultratge desmesurat abans de baixar de l’autobús en tornar de la manifestació pobresa zero es deixava al seient el llibret senyora una novel·leta negra de bruguera de Chester Himes dels temps de Moraira i els vins de Monòver amb Dea Murdock la italoirlandesa la mateixa dona que cantava els singlots sanglotants de four roses és hui una caçadora d’estels per les aigües fecals de les latrines de la darrera estació del poema la mateixa dona que s'olora la rosa negra abans de vendre al millor postor la seua carn de codonyat la mateixa dona que amb la seua veu d’home de parc a deshores canta ara al carrer davall de la finestra de la cambra dels somnis inacabats un tema esberlat de Tom Waits



(de La pols de l'escriptura, 2003)


RUE DE LILLE





You can burn the midnight oil with me as long as you will
Stare out at the moon upon the windowsill, and dream...
Tom Waits




La misma mujer que en los tiempos de los lirios cantaba en mis sueños canta ahora como una anciana sin techo rebuscando alguna verdura en el mar de contenedores de basura de la ciudad la misma mujer que colecciona el álbum de recuerdos como el bisbiseo oculto de faldriquera de la beata del rosario del último viernes de mes de las almas en pena me mira lastimosamente devolviéndome el señuelo de un lento ultraje desmedido antes de bajar del autobús a la vuelta de la manifestación pobreza cero se dejaba en el asiento el librito señora una novelita negra de bruguera de Chester Himes de los tiempos de Moraira y los vinos de Monòver con Dea Murdock la italoirlandesa la misma mujer que cantaba los hipos sollozantes de four roses es hoy una cazadora de estrellas por las aguas fecales de las letrinas de la última estación del poema la misma mujer que se huele la rosa negra antes de vender al mejor postor su carne de membrillo la misma mujer que con voz de hombre de parque a deshoras canta ahora en la calle debajo de la ventana de la habitación de los sueños inacabados un tema roto de Tom Waits

Etiquetas: ,

3 comentarios:

Blogger J.Garés Crespo ha dicho...

Este comentario ha sido eliminado por el autor.

19 de octubre de 2009, 23:47

 
Blogger J.Garés Crespo ha dicho...

Feia molt de temps que no sabia de tu. Una alegria haver-te retrobat i tornar-te a llegir. Tornaré amb més temps.
Un abraçada.

19 de octubre de 2009, 23:49

 
Blogger Pere Bessó ha dicho...

L'alegria és mútua, Josep. Jo he visitat el teu blog i la veritat que m'ha agradat i, com no, les referències musicals. Qui, amic, no s'ha quedat esclafat amb un tema com La Casa del sol naixent en veu de l'Eric Burdon? I, si em permets, en la veu de Pere, el cantant dels Lone Stars, un grup mític dels 60 i 70...
Bo, tornarem a veure'ns als respectius blogs, sense dubte.
Una forta abraçada.
Pere

20 de octubre de 2009, 15:39

 

Publicar un comentario en la entrada

Suscribirse a Enviar comentarios [Atom]

<< Página principal