L’HORA EXACTA-PERE BESSÓ
de les andròmines/picà les dotze entre flames
Ens ho contava l’Albinas Bernotas:
Açò diu que era una casa en foc.
Ho havien tret tot a temps enfora,
i allò que s’estimaven era sa i estalvi,
malgrat la nit tancada,
quan el rellotge de cucut oblidat a la cambra
de les andròmines
picà les dotze entre flames.
(de Els costums bàrbars, 2003)
LA HORA EXACTA
Nos lo contaba Albinas Bernotas
Érase una vez una casa ardiendo.
Lo habían sacado todo a fuera a tiempo,
Y lo que se estimaban era sano y salvo,
a pesar de la noche cerrada,
cuando el reloj de cuco olvidado
en el cuarto trastero
dio las doce entre llamas.
Etiquetas: Pere Bessó, poema
4 comentarios:
Si comptes amb la vida, fins i tot amb l'amor, però no tens una llar, et podràs sentir buit com una casa on només resten andròmines. Prevenir massa és contraproduent.
Poema curt com un conte i molt suggerent.
16 de octubre de 2009, 16:33
Potser calia cremar la casa. Al cap i a la fi ja s'havia salt tot allò que valia la pena i el rellotge marcava un temps antic que ja no els servia. Potser la mitjanit donava pas a un nou llostrejar. Potser...
Una abraçada, mestre.
Salut i Terra
17 de octubre de 2009, 17:03
Sí, Helena, previndre massa és com amollar-li un pols a l'atzar. Com deixar al temps que cante el cucut, mentre la casa crema. Al remat, el càctic insubornable: pagar els ous de cogul.
Gràcies per la teua visita i la teua acotació.
Pere
18 de octubre de 2009, 11:03
Potser...
La rebelió de les andròmines a la cambra del cor a l'aguait del cant d'un nou cucut cremant.
Gràcies per la teua visita carregada de bon humor quasi contemplatiu.
Pere
18 de octubre de 2009, 11:06
Publicar un comentario
Suscribirse a Enviar comentarios [Atom]
<< Inicio