LES FILLES DE LOT-PERE BESSÓ
una cova no ressenyada per cap tour operator
LES FILLES DE LOT
Per no haver de continuar mirant el clatell virtuós
Wislawa Szymborska
Haurien volgut endur-se’n la mare,
carregar-se-la a l’esquena,
però el pare els cridava que s’afanyassen.
Havia trobat al vell papir un lloc on amagar-se,
una cova no ressenyada per cap tour operator
a la fi del món,
fosc d’estalactites i ombres.
Hi havia l’estany subterrani per a llavar les ferides
dels passos estrets eixorcs,
com la sang que corria per la darrera línia de la fillada.
Les filles que, xiuxiuejant entre elles,
dibuixaren amb greix de porc, terra fumosa
i sang de la menstruació la seua història sagrada a les parets
vessaren vi aspre dels ceps de la terra d’Ur
a la copa del pare.
(de Les roses de Lancelot)
LAS HIJAS DE LOT
Per no haver de continuar mirant el clatell virtuós
Wislawa Szymborska
Habrían querido llevarse a la madre,
cargársela a la espalda, ahorrar cada granito de sal en sus mangas,
pero el padre les gritaba que se afanasen.
Había encontrado en el viejo papiro un lugar donde esconderse,
una cueva no reseñada por ningún tour operator
en el fin del mundo,
obscuro de estalactitas y sombras.
Había el lago subterráneo para lavar las heridas
de los pasadizos estériles,
como la sangre que corría por la última línea de la prole.
Las hijas que, rumoreando entre ellas,
dibujaron con grasa de puerco, tierra humosa
y sangre de la menstruación su historia en las paredes
vertieron vino áspero de las cepas de la tierra de Ur
en la copa del padre.
Etiquetas: Pere Bessó, poema
2 comentarios:
Hola, m'ha agradat molt. És que la dona de Lot és una figura que m'agrada molt. està eixe de W.S. però també el poema de a.ahkmàtova (que segur que escric malament)
els dos molt bons.
Besos
14 de octubre de 2009, 22:25
Sí, Coralet, la dona de Lot ha esdevingut arquetip de la desobediència de la dona que s'assumeix en el procés de l'alliberament i la lluita contra el patriarcat, com a sistema d'explotació per raó de gènere. Hi ha moltes més lectures agosarades de la dona de Lot. Per exemple, ara recorde les de Ruth Daigon i la mateixa Adrienne Reich... I crec recordar que també la Madeleine Gagnon va refero-se a ella en un poema de joventut...
Un gust veure't per ací.
Gràcies, amiga.
15 de octubre de 2009, 0:18
Publicar un comentario
Suscribirse a Enviar comentarios [Atom]
<< Inicio