LES FILLES DE LOT-PERE BESSÓ

Havia trobat al vell papir un lloc on amagar-se,
una cova no ressenyada per cap tour operator









LES FILLES DE LOT

Per no haver de continuar mirant el clatell virtuós

del meu marit, Lot.
Wislawa Szymborska

Haurien volgut endur-se’n la mare,
carregar-se-la a l’esquena,

estalviar cada graniu de sal a les seues mànegues,
però el pare els cridava que s’afanyassen.
Havia trobat al vell papir un lloc on amagar-se,
una cova no ressenyada per cap tour operator
a la fi del món,
fosc d’estalactites i ombres.
Hi havia l’estany subterrani per a llavar les ferides
dels passos estrets eixorcs,
com la sang que corria per la darrera línia de la fillada.
Les filles que, xiuxiuejant entre elles,
dibuixaren amb greix de porc, terra fumosa
i sang de la menstruació la seua història sagrada a les parets

i, tot sabent que la fi els arribava,
vessaren vi aspre dels ceps de la terra d’Ur
a la copa del pare.




(de Les roses de Lancelot)

LAS HIJAS DE LOT

Per no haver de continuar mirant el clatell virtuós

del meu marit, Lot.
Wislawa Szymborska

Habrían querido llevarse a la madre,
cargársela a la espalda, ahorrar cada granito de sal en sus mangas,
pero el padre les gritaba que se afanasen.
Había encontrado en el viejo papiro un lugar donde esconderse,
una cueva no reseñada por ningún tour operator
en el fin del mundo,
obscuro de estalactitas y sombras.
Había el lago subterráneo para lavar las heridas
de los pasadizos estériles,
como la sangre que corría por la última línea de la prole.
Las hijas que, rumoreando entre ellas,
dibujaron con grasa de puerco, tierra humosa
y sangre de la menstruación su historia en las paredes

y, sabiendo que el fin les llegaba,
vertieron vino áspero de las cepas de la tierra de Ur
en la copa del padre.