COMISSURES DE LA LLENGUA-PERE BESSÓ

Per a la sencillesa dels llavis

no hi haurà cap cristall de bohèmia,

COMISSURES DE LA LLENGUA

Et pourtant sur la table

ébranlée une clarté remue dans cette chambre
vide.
Pierre Reverdy

De la finestra a la pluja
l’espai de joc que cala
i enfila el fil,
el grumoll,
l’agulla espartera,
reixeta d’habitacle
en envits d’enamorat.
L’ull, l’arc, la gota, la fletxa
en la carícia:
L’iris del desig,
la dolça peanya.
Per a la sencillesa dels llavis
no hi haurà cap cristall de bohèmia,
relaxament a l’horitzó,
llargària de corda que mesure l’ofec
del cove al seu bell centre,
vibració de les aigües,
pols del sentit
a la recerca de la pell pronunciada
on niuen les febres,
reverdiment,
màgia de l’anell a l’àpex,
només metàfora.

(de Ephèmera, 2009)

COMISURAS DE LA LENGUA

Et pourtant sur la table

ébranlée une clarté remue dans cette chambre

vide.
Pierre Reverdy

De la ventana a la lluvia
el espacio de juego que prende
y enhebra el hilo,
el grumo,
la aguja espartera,
rejilla de habitáculo
en órdagos de enamorado.
El ojo, el arco, la gota, la flecha
en la caricia:
El iris del deseo,
la dulce peana.
Para la sencillez de los labios
no habrá cristal de bohemia,
relajo en el horizonte,
largo de cuerda que mida el ahogo
del cuévano en su justo centro,
vibración de las aguas,
polvo del sentido
en busca de la piel pronunciada
donde aniden las fiebres,
reverdecimiento,
magia del anillo en el ápice,
sólo metáfora.