CONFESSIÓ-PERE BESSÓ
Fotografía: lacomunidad.elpais.com
Quant a la meua vida,
encara em trobe a Venècia,
qualsevol atzucac de la ciutat
és un obscur corrent d’estima.
(de Pagaràs els ous de cugul, 1988)
CONFESIÓN
En cuanto a mi vida,
aún me hallo en Venecia,
cualquier callejón de la ciudad
es una obscura corriente de estima.
Etiquetas: Pere Bessó, poema
3 comentarios:
Chronoa ha assecat els canals i ha enderrocat portam i murada de l'atzucac; més enllà...
12 de diciembre de 2009, 10:58
Chronos (no siga que m'ho cobre per no tenir-li el respecte degut; dels déus mai se sap).
Una abraçada, mestre.
12 de diciembre de 2009, 10:59
Sí, Paco, no et falta raó. A veure si aqueixa feminitazació de la divinitat ceonològica es mosqueja i acabem devorats abans de temps, i encara en queden coses a fer, amic. I pel que fa al més enllà o més ençà...
Ay, Mompó, de la vella nissaga!
Un abraç arriscat.
Pere-
14 de diciembre de 2009, 13:48
Publicar un comentario
Suscribirse a Enviar comentarios [Atom]
<< Inicio