LES REIXES DE L’ORIENT-PERE BESSÓ

Als llavis de la nit ja no hi ha pètals
de flors adventícies,...

Autor de la fotografía: Marc Munill









LES REIXES DE L’ORIENT

I'm standing at the gates of the east

I take my pulse and the pulse of my friend

The city casts a shadow, will I see you again?
The Clash


Tenho a idade dos barcos que sonhei
Graça Pires

Als llavis de la nit ja no hi ha pètals
de flors adventícies,
cavalls del desig damunt de la barra
de l’Oliver a deshores,
les monedes contra la llosa de Carlos Bousoño,
ocells sense nom que subjecten el filferro
de les dents entre els núvols de la son,
alambins de saliva en marejada
de licor de serps en ziga-zaga de falsa fuita
fins a la profanació del bes,
una ona alta en la frontera de la llengua
com la mar sola de la oda virgiliana,
només solcs de la memòria
en les càries de les algues desbrocades,
mísera volada de l’albatros caigut
moments abans d’entreobrir l’àpex de l’alba
de bell nou les reixes de l’Orient.

LAS VERJAS DEL ORIENTE

I'm standing at the gates of the east

I take my pulse and the pulse of my friend

The city casts a shadow, will I see you again?
The Clash


Tenho a idade dos barcos que sonhei
Graça Pires

En los labios de la noche ya no hay pétalos
de flores advenedizas,
caballos del deseo sobre la barra
del Oliver a deshoras,
las monedas contra la losa de Carlos Bousoño,
pájaros sin nombre que sujeten el alambre de los dientes
entre las nubes del sueño,
alambiques de saliva en marejada
de licor de sierpes en zigzag de falsa huida
hasta la profanación del beso,
una ola alta en la frontera de la lengua
como la mar sola de la oda virgiliana,
sólo surcos de la memoria
en las caries de las algas desbocadas,
mísero vuelo del albatros caído
momentos antes de entreabrir al ápice del alba
de nuevo las verjas del Oriente.