En este blog podrá leer poemas del poeta valenciano Pere Bessó en catalán y Español/Castellano. También puede leer su vasta obra en su sitio web: http://perebesso.com

martes, 27 de abril de 2010

DÒMINA ESCABIOSA-PERE BESSÓ

Ilustración tomada de la red







DÒMINA ESCABIOSA





Perfum nu de l'aigua
que put en l'enaiguament.
Herba o pet de frare.


(de Llibre de Haikus, 2010)







DÓMINA ESCABIOSA






Perfume desnudo del agua
que hiede en el enaguamiento.
Hierba o pedo de fraile.

Etiquetas: ,

entrada de Pere Bessó a las 4/27/2010 12:31:00 a. m.

6 comentarios:

Blogger Isabel Guevara ha dicho...

Tan tóxica ella, tan útil ella en medicina y mírala convertida en poema !Más no podría ser! Un gusto leerte, Isabel

27 de abril de 2010, 13:52

 
Blogger Amanda ha dicho...

Tots som unió de contrastos,
tots som vida, tots som mort,
la natura ens equilibra
en un frec prou harmoniós.

Només veiem la mala herba
si està envoltada de flors
però il.lumina un paisatge
si ha nascut entre àrids rocs.

Els colors purs no existeixen
diu el pinzell del pintor
tot és fruit de les barreges
que van creant tons millors.

La vida uneix, no separa
la foscor i la clara llum
en una gran meravella
de bells reflexos als ulls.

Molts records i gràcies per animar-me.

27 de abril de 2010, 14:47

 
Blogger Pere Bessó ha dicho...

Querida Isa (bel Guevara): Una sorpresa deleitosa, tu presencia y tu blog al que voly a volver, no te quepa la menor duda. Y celebro que hayas captado la in-fusión de la hierba del diablo. Real y metafórica.
Anima tener lectores/as de semejante bagaje y sensibilidad.
Un abrazo.
Pere
Pere Bessó.

27 de abril de 2010, 16:42

 
Blogger Pere Bessó ha dicho...

Sí, Amanda, frecs i contrastos, llums i malaherba...
Barreja, barreja, barreja...
Així ens arriba el balbuceig dels mots i zigazaga de l'experiència...
I, mentrestant, tu tractes d'equilibrar el rerefons de l'escriptura amb el paravent formal.
Bé està. (O ja vorem, a la valenciana)
Una abraçada.
Pere Bessó

27 de abril de 2010, 16:52

 
Blogger Amanda ha dicho...

JAJA tens raó sembla poc coherent.A veure si això queda menys formal:

Que mai mirin els meus ulls
en un color determinat,
que la monocromia no els cegi,
que vegin la varietat,
que mirin les diferències
com el tresor més valuós,
com el regal més preciat.

Que tots tenim de blanc i negre,
de bellesa i de lletjor,
de mentida i de veritat;
que els meus ulls ho puguin veure
escanejant fibres de lli,
de seda o de trist cotó,
perquè en la nuesa som
sigui com sigui el vestit
una barreja de tot.

27 de abril de 2010, 18:31

 
Blogger Pere Bessó ha dicho...

Amandeta: Una nuesa, barreja de lli, seda i cotó mai no serà trista, sinó ben estimulant, de segur que sí---
I, en acabant, els ulls que s'ho miren en blanc i negre o flipen en colors.
Sempre que hi haja capcirons per a semblant textura.
Scriptum est.
Pere

28 de abril de 2010, 23:18

 

Publicar un comentario

Suscribirse a Enviar comentarios [Atom]

<< Inicio