En este blog podrá leer poemas del poeta valenciano Pere Bessó en catalán y Español/Castellano. También puede leer su vasta obra en su sitio web: http://perebesso.com

lunes, 10 de mayo de 2010

FEM COMPTES-PERE BESSÓ

Fotografía de Laura Comellas







FEM COMPTES






La poesia m'ho deu tot:
El coneixement ocult dels somnis,
una altra riba de la neu en cristalls,
quatre pètals roig-i-negre de la rosa marcida,
aquell sobtat trencament de genolls.
Jo sóc la teua única història.
No tens cap altre visitador boig.


(de Els costums bàrbars, 2003)







HAGAMOS CUENTAS







La poesía me lo debe todo:
El conocimiento oculto de los sueños,
otra orilla de la nieve en cristales,
cuatro pétalos rojinegros de la rosa ajada,
aquella súbita rotura de rodillas.
Yo soy tu única historia.
No tienes ningún otro visitador loco.

Etiquetas: ,

4 comentarios:

Blogger Ana Muela Sopeña ha dicho...

Un idilio hermoso entre la Poesía y tú, Pere.

Me gusta mucho el lenguaje de este poema. Está lleno de color, suavidad y eufonía. Una relación de amor intensa y pasional entre la poesía y el poeta.

Una abraçada
Enhorabuena
Anna

10 de mayo de 2010, 0:49

 
Blogger Amanda ha dicho...

La poesia deu la seva existència als poetes però també sap gratificar-los, ja no parlo tan sols de reconeixement i de ingresos econòmics (que això està reservat a uns quants)si no de que la poesia és una via per la qual el poeta apren a analitzar-se i a coneixer-se.
La vida de un poeta, els seus sentiments, els seus neguits,els dubtes etc.s'imprimeixen en els seus poemes i l'inmortalitzen.
Crec que no poden viure l'un sense l'altre.Tu pots ser la seva única història però ella és el teu únic historiador.
Molts records.

10 de mayo de 2010, 14:15

 
Blogger Pere Bessó ha dicho...

Benvolguda Amanda:
Sí. És clar que al poemari "Els costum bàrbars" un dels mecanismes d'introspecció (i d'autodefensa) és la ironia. I d'altres registres de l'humor...
Una abraçada.
Pere

10 de mayo de 2010, 16:01

 
Blogger Pere Bessó ha dicho...

Sí, Ana/Anna:
una relación intensa y profunda. Y a veces en lugares bastante confusos. Aveces, sí, en los dominios del autoodio...
Un mimo.
Pere.

10 de mayo de 2010, 16:03

 

Publicar un comentario en la entrada

Suscribirse a Enviar comentarios [Atom]

<< Página principal