FEM COMPTES-PERE BESSÓ
Fotografía de Laura Comellas
FEM COMPTES
La poesia m'ho deu tot:
El coneixement ocult dels somnis,
una altra riba de la neu en cristalls,
quatre pètals roig-i-negre de la rosa marcida,
aquell sobtat trencament de genolls.
Jo sóc la teua única història.
No tens cap altre visitador boig.
(de Els costums bàrbars, 2003)
HAGAMOS CUENTAS
La poesía me lo debe todo:
El conocimiento oculto de los sueños,
otra orilla de la nieve en cristales,
cuatro pétalos rojinegros de la rosa ajada,
aquella súbita rotura de rodillas.
Yo soy tu única historia.
No tienes ningún otro visitador loco.
Etiquetas: Pere Bessó, poema
entrada de Pere Bessó a las
5/10/2010 12:02:00 a. m.
4 comentarios:
Un idilio hermoso entre la Poesía y tú, Pere.
Me gusta mucho el lenguaje de este poema. Está lleno de color, suavidad y eufonía. Una relación de amor intensa y pasional entre la poesía y el poeta.
Una abraçada
Enhorabuena
Anna
10 de mayo de 2010, 0:49
La poesia deu la seva existència als poetes però també sap gratificar-los, ja no parlo tan sols de reconeixement i de ingresos econòmics (que això està reservat a uns quants)si no de que la poesia és una via per la qual el poeta apren a analitzar-se i a coneixer-se.
La vida de un poeta, els seus sentiments, els seus neguits,els dubtes etc.s'imprimeixen en els seus poemes i l'inmortalitzen.
Crec que no poden viure l'un sense l'altre.Tu pots ser la seva única història però ella és el teu únic historiador.
Molts records.
10 de mayo de 2010, 14:15
Benvolguda Amanda:
Sí. És clar que al poemari "Els costum bàrbars" un dels mecanismes d'introspecció (i d'autodefensa) és la ironia. I d'altres registres de l'humor...
Una abraçada.
Pere
10 de mayo de 2010, 16:01
Sí, Ana/Anna:
una relación intensa y profunda. Y a veces en lugares bastante confusos. Aveces, sí, en los dominios del autoodio...
Un mimo.
Pere.
10 de mayo de 2010, 16:03
Publicar un comentario
Suscribirse a Enviar comentarios [Atom]
<< Inicio